dissabte, 31 de gener de 2009

Plaga d’envasos


Vinc del super, que avui tocava compra grossa. El dia a dia l’anem capejant en petites compres a les botigues del barri, que ens agrada aquest format de comerç proper que sembla condemnat a perdre’s en pro de les grans superfícies a l’americana. Fruita, verdura, carn i peix, són compres de barri per definició, i ens agrada que així sigui. Malgrat això, un cop al mes mal comptat, toca una escapada al super per a recarregar el rebost. Ampolles i pots, capses i llaunes.
Visc en un quart sense ascensor, i amb l’afegitó de l’entresòl, això són cinc alçades. Fins el mes passat, un petit super del barri ens portava la compra a casa, i tot i que la gamma de productes no era gaire àmplia, almenys trobaves el que volies sense maldecaps i ho tenies ben aviat a la teva disposició sense haver de carregar el carro a l’esquena. Però han deixat de dur-nos la compra a casa.
Avui hem provat un altre super on també t’ho porten a casa. No diré el nom, però comença per merca i acaba per dona. L’experiència ha estat traumàtica.

De la distribució desconeguda hem passat als articles desconeguts, i ja no sabia si estava comprant a casa o en algun altre país llunyà. Però això són figues d’un altre paner. El que m’ha esparverat de debò ha estat l’ús massiu, indiscriminat i abusiu de l’envàs de plàstic. Arreu, envoltats per tot arreu d’embalatges inútils destinats a acabar a les escombraries sense el més mínim ús. Quatre plàtans, dins una safata de porex ben envasadets. Pernil envasat al buit, dins una safata de porex. Cuixes de pollastre en safata de porex. I així fins a l’extenuació. Res de mostradors al tall, tot en plàstic brillant.

Podeu pensar que sóc un exagerat per mostrar-me horroritzat, però veure un carro ple de safates de porex, inútils i irreciclables, em fa sortir urticària per tot el cos. Em sembla una manera estúpida de malmetre el nostre entorn. Això sí, ens venen que és molt còmode. No tinc gaire clar per a qui.
Fa temps que a casa provem d’evitar el consum de bosses de plàstic. És complicat, i de vegades et cal una proesa per fer-li entendre al botiguer que no vols la bossa. No sempre pots sortir de casa amb el carro, però les bosses de roba plegables per portar a la motxilla són una meravella.

Resulta que només entre Europa i els Estats Units consumim el 80% de la producció mundial de bosses de plàstic. En aquest país que anomenen Espanya s’estima un consum mitjà de prop de 250 bosses de plàstic anuals per persona. Incloent infants. Se’n reciclen menys d’un 10%, de manera que anualment es produeixen unes 97.000 tones de brossa en forma de bossa de plàstic. No m’he equivocat, no, 97.000 tones anuals. Només en bosses de plàstic. Ara vés i afegeix el coi de blísters, les safatetes de porex i tota la mandanga. I després vés i explica’m que estem al segle vint-i-un.
Per flipar.

L’ACR+ (Associació de Ciutats i Regions per al Reciclatge i la Gestió Sostenible dels Recursos) promou la campanya “100 kg menys de residus per habitant”.
http://www.arc-cat.net/ca/ccr/conveni_rm/campanya.html

1 comentari:

  1. Hola Joan, 

Estic totalment amb tu referent a l'excés d'envasos que generen els comerços i el festival de borses de plàstic que tan alegrement t'oferixen. 

He de dir-te que des de fa anys segueixo la política que si els grans no reciclen o eviten l'orgia d'envasos plàstics, els consumidors finals (o sigui nosaltres) hem de reciclar per ells o en cas contrari morirem en en planeta sepultat d'escombraries.
    Jo m'he posat a l'acció desde fa uns anys a casa reciclo en la mesura que es puguin aprofitar tots els envasos de porex plàstic i vidre, els que no es poden, els reciclo per a escombraries separades.
    La meva mare (que en això de reciclar sap molt) és la pionera a casa que ens va sorprendre a tots separant les escombraries i aprofitant tots els envasos de cartrons i elements en aparença supèrflua però re aprofitables i com es nota que ve d'una escola de la "posguerra".

    Referent a l'excés d'envasos i les escombraries que es genera, vaig veure per casualitat i "forçat" en el trajecte de l'AVE a Madrid, una pelide dibuixos cridada Wall-e. Tracta d'un robot "escombra" tot el que els humans deixen en el planeta Terra quan l'abandonen per estar coberta d'escombraries. És interessant la peli i simpàtica però... segur que quan va sortir en DVD a la venda venia en un bonic estoig de plàstic amb un precinte de plàstic i un adhesiu amb el preu amb plàstic .....no dic res més. ;-)

    ResponElimina