dissabte, 7 de març de 2009

Ombres xineses en la nit en blanc















Les hores mortes, la nit en blanc
Ombres xineses que venen i se’n van

No puc dormir, ni vull,
i s’escola la sorra dins el cristall

Em crema al cap una altra idea vaga,
indefinida i fosa en la fosca

La pantalla em crema els ulls,
immaculada i nova,
i tinc la necessitat d’omplir-la
de tinta i nocturnitat

Una nit més,
una altra ombra que passa

En la sala fosca,
figures difuses dansen contra la paret
sense forma concreta,
només records de quelcom més que no serà

Com ombres xineses en la nit en blanc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada