dijous, 16 d’abril de 2009

Com un ós engabiat

Uns dies de festa sempre són un referent, una fita que ens ajuda a capejar el tedi setmanal amb l’objectiu posat en aquelles jornades d’esbarjo que tan necessitem els habitants de la urbs. Es nota molt aquest dies. Ha arribat la primavera amb els primers raigs de sol, els refredats, les al·lèrgies, però també amb l’esperança dels nous dies, del bon temps, de les tardes que allarguen, de les vacances. La revolució sanguínia ens comença a afectar. Es fa més feixuc concentrar-se i comencem a divagar amb els somnis de les vacances. Si tens sort, comences a fer números a veure com i quan, i sinó potser et conformes a veure si. Però no li treus l’ull.

La setmaneta que ens deixa és el primer avís. Uns dies de lleure per anar fent boca i posar el caramel de les hores mortes al nostre abast. Sí, les hores mortes de la calma, el redescobriment del temps, del sofà, del descans ... Però potser un gra massa. Aquest coi de temps ha convertit les hores mortes en hores molles, i el descans voluntari en descans forçós. A ningú li agraden les obligacions. Si et quedes a casa per elecció personal ho gaudeixes, si t’hi obliguen, ho pateixes.

Per aquests dies de Setmana Santa, els meus pares van llogar una masia de pagès entre Besalú i Olot. Una casa pairal per a reunir la família i passar uns dies tranquils. I ja ens veus a tots plegats allà dins engabiats, retinguts per la dictadura del temps. Vam sortir dijous, i la meteorologia es va comportar. Fins i tot ens vam prendre el luxe de dinar a la terrassa com uns senyors. A la nit ja plovia, i fins dilluns que no va parar, quan ja estàvem de nou al cotxe i de tornada. Ep, la casa estava molt bé, gran, espaiosa, ben equipada ... Però hem acabat fent-ho tot sota la pluja. Excursioneta a la Mare de Déu del Cos, sota la pluja. La Fageda, sota la pluja (poquet que es va mig comportar). El Mont, sota la pluja. I sant tornem al Cos sota la pluja. Sortir a córrer, sota la pluja. Fer una barbacoa, sota la pluja ... Recoi, un gra massa.
Però és clar, en quan dúiem unes hores tancats a casa ja ens sentíem com a óssos engabiats. Si fins i tot hem acabat empassant-nos l’empat a res del Numància – Espanyol !!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada