dilluns, 27 d’abril de 2009

De la llegenda Àuria fins avui

Al segle XIII, Iacobus de Voràgine va recopilar les vides d’un bon nombre de Sants en un volum d’unes cent cinquanta pàgines anomenat ‘La llegenda Àuria’. En el text, entre d’altres, s’explica la vida de Sant Jordi, i aquest és l’origen de la llegenda que tots coneixem. A manca de grans campanyes de màrqueting publicitari l’Església es va dedicar a la inflació literària, i el text es va popularitzar cap a finals de l’edat mitjana. Aleshores ja contava amb prop de quatre-centes pàgines.

Aquí, Sant Jordi és el patró de la cavalleria d’ençà de l’any 1096 quan el rei Pere I va derrotar els sarraïns a la batalla d’Alcoraz després d’invocar-lo. La seva figura queda lligada a la nació, i durant els segles següents es relaten diverses llegendes que relacionen el sant amb les victòries militars. Així neix el Sant Jordi Matamoros que arriba a cavalcar al costat de Jaume I, tal com s’explica al ‘Llibre dels feits’, la primera de les cròniques del rei.

A principis del segle XIV Jaume II comença a emmurallar Barcelona, i en aquell treball urbanístic s’origina la plaça del Born, on es celebraven les festes cavalleresques. L’eix central d’aquelles festes era, òbviament, un torneig. Un born és un combat a cavall dins un espai delimitat. Fixem-nos que bornar, com tornejar, té relació amb el fet de donar voltes i d’aquí l’origen del mot.

Mentre els cavallers s’atonyinaven en el torneig, s’obsequiava les dames amb tota mena de flors. Els combatents buscaven el favor d’una dama per tenir sort durant la justa. La noia els havia de lliurar un present, generalment el mocador o el vel, que els cavallers lluïen durant l’assalt, lligat a la llança o a l’armadura. Aquest present, molt valorat, sembla que era difícil d’aconseguir, de manera que els cavallers més intrèpids van començar a buscar noves fórmules per a convèncer la dama escollida. Potser regalant-li una rosa?

El 1667 la diada de Sant Jordi es converteix en festiu oficial a Catalunya, gràcies al dictat del papa Climent IX. L’origen de la tradició de regalar una rosa és incert, com tot a l’edat mitjana, però em sembla que l’especulació no és gaire agosarada. Pel que fa al llibre, ens hem de remuntar a la dictadura de Primo de Rivera, que va muntar la celebració del “Día del Libro” coincidint amb la data de la mort de Cervantes. El fet que el mateix 23 d’abril de 1616 morís també Shakespeare ha facilitat la difusió internacional del dia del llibre. Però ni una cosa ni l’altra són certes del tot.
Resulta que Cervantes va morir el 22 d’abril, tot i que el van enterrar el 23. I Shakespeare va morir el 23 d’abril, sí, però del calendari julià imperant a Anglaterra fins el 1756, no del calendari gregorià que estava implantat a Espanya d’ençà del 1582. És a dir, el 23 d’abril gregorià enterraven Cervantes. Deu dies més tard, el 23 d’abril julià (3 de maig gregorià) moria Shakespeare. Però vaja, fem els ulls grossos que ja ens va bé. O si voleu, sempre podem dir que un 23 d’abril va morir Josep Pla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada