dissabte, 9 de maig de 2009

Darrera la ploma

Aquesta tarda en Marc Miralpeix presentava el seu recull de poesies: “Correo Urgente”. Un llibre autoeditat amb olor de denúncia, d’inconformisme. Una mirada de vegades incòmode a allò que marca la nostra realitat diària.

No és fàcil llegir les seves paraules. El seu correu se’n va a Grozny, Bagdad o Sarajevo i arreu on calgui una mirada crítica. Se’n va enlloc i arreu, en les grans misèries de l’home. Però també corre per casa, en les petites misèries de cada dia. Llegir-lo et fa sentir un nus a l’estómac. Dues línies i ja el tens allà, arrapat.

La presentació ha estat original. La nau Ivanow ja ho és de per sí, d’original. Però posar performance a les lletres, afegir un piano de fons, recitar des d’un telèfon i repartir cartes entre els assistents és un tipus d’aproximació que no sol sortir dels poetes. Que et recitin un poema personal, xiuxiuejat davant un cafè, mentre t’inquireixen als ulls és una aproximació que no et pot deixar indiferent.

En Marc es confessa al llibre, i es confessa avui. Llegint-nos el seu ritu iniciàtic, parlant-nos de la necessitat de preparar-se per a sortir de l’ombra, de darrera la ploma, per tal de ser avui aquí, en públic, posant veu a les paraules.

La veu trencada a les primeres frases públiques esdevé sòlida en la fortalesa del text. Les paraules flueixen, perquè, per aquells que estimem la ploma, aquesta és un escut rere el que amagar les pors. És l’arma que ens fa forts. I les seves lletres en van plenes, de força.

1 comentari:

  1. Joan veig que vas anar a veure la presentació del Marc i et va agradar. Estic segura que a ell també li agradaran aquestes linies.
    Fins demà, Núria

    ResponElimina