dimarts, 19 de maig de 2009

Miopia

Ves per on, ara resulta que sóc miop. Bé, és poca cosa, però començo a pagar la factura del temps. Sempre havia pensat que perdria visió de prop. Entre l’ordinador, els llibres i demés, faig treballar la vista a les distàncies curtes amb escreix, i per tant, creia que em mostraria el seu esgotament per aquesta via. Doncs tot al contrari, apa.

En el fons me n’alegro que sigui així. Total, el que em manca de lluny ho supleixo amb imaginació, i com que sóc un paio positiu acostumo a veure les coses del costat bo. Em ve a la memòria una tira còmica. Un home que ho veu tot borrós se’n va a l’oculista i en surt amb ulleres. Caminant de tornada a casa veu gent pidolant, uns nois agredint una vella, unes prostitutes adolescents oferint-se, un marrec venen drogues ... L’home es treu les ulleres, les llença a les escombraries i segueix caminant, feliç dins la seva boira.

Després de tot, el que realment importa són les distàncies curtes. Si quelcom t’interessa, t’hi apropes i llestos. Però, com acceptar veure el món amb perspectiva tal com és? De debò, val la pena veure segons què?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada