dimarts, 5 de maig de 2009

No m’agrada el futbol


Com a bon aficionat culer, estic vivint uns moments d’eufòria desfermada que no es paguen amb res. Estem vivint una temporada per tenir enregistrada i repassar una vegada i una altra, amb el pitet posat i el pal de fregar a prop.

Sé de gent que s’ho traga tot, jugui qui jugui, i tenen perfectament clar com va la lliga italiana, l’anglesa, qui són els equips en forma a Europa, els golejadors i tot això. Jo sóc dels que només s’empassa el Barça, i la resta d’equips i lligues em rellisca molt i força, la veritat sigui dita.

Però darrerament he coincidit amb diversos partits sense color blaugrana. I m’he quedat astorat de veure vint-i-dos desarrelats corrent darrera una pilota sense ordre ni concert. Sembla que el futbol és això. Molt desplegament físic, i poc més. Gent que corre i acumula imprecisions, la pilota d’una banda a l’altra sense més objectiu que impedir el joc del contrari en una mena de joc de rebots sobre l’herba. Començo a fer-me a la idea que el que es veu al Camp Nou és una altra cosa.

No m’agrada el cinema de terror. Els morts vivents, els monstres, les nenes sortides dels pous i els assassins demacrats em provoquen cert rictus de somriure. Els guions carregats d’adolescents estúpids i crits gratuïts em sonen patètics. Però cintes com El resplandor, Psicosis, Tiburón, La semilla del diablo, Alien, el vuitè passatger o el Dràcula de Bram Stoker em semblen una altra cosa ben diferent.

Quelcom semblant discutia l’altra dia en referència a la fantasia i la ciència ficció. En sóc aficionat, però reconec que, de vegades, amb l’excusa del gènere es publiquen autèntics nyaps. Tot i així, a qui no li agradin aquest gèneres probablement li agradaran obres concretes. Potser han llegit Tolkien, Asimov, Frank Herbert o J.K. Rowling i han considerat que això és una altra cosa.

Arribats a aquest punt, no puc més que cenyir-me a l’evidència. Si només gaudeixo amb allò que té un nivell molt per sobre de l’habitual potser és que estic molt mal acostumat, o potser he de replantejar-me els meus gustos a aquestes alçades. Potser és que no m’agrada el futbol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada