dimarts, 9 de juny de 2009

Ressaca electoral

Setmana passada. Anuncis, debats, pancartes, sondejos, dies i dies de tabarra típic-tòpica. Per dir el de sempre, com sempre, amb els mateixos retrets, amb el mateix descrèdit, amb les mateixes promeses. Arriba diumenge, per fi, i vas i votes. O no. Tot el dia segueix la mateixa tònica. Estimacions de participació, més xerrameca inútil, més propostes estèrils, més crides públiques a la participació per part d’aquells que en privat no faran res per millorar-la. Al vespre tots han vençut, tots fan la seva pròpia lectura en clau partidista, i els mitjans segueixen mostrant números, gràfics, forquilles i comparatives de colors.

Dilluns. Segueixen les interpretacions dels resultats, les estadístiques completes per països, comunitats, comarques, pobles i barris. Comencen les càbales sobre possibles aliances, possibles escenaris, possibles protagonistes, possibles comparses. S’especula sobre les factures a cobrar, sobre aquells qui s’alçaran com l’escuma després dels vots escombrats, i sobre aquells que cauran en el pou de l’oblit condemnats per defraudar les expectatives dels seus a les urnes.

Gairebé ningú recorda ja els milions de persones que s’han quedat a casa, sense expressar-se, sense opinar, sense voler fer un gest mínim. Sóc dels pocs que hi va anar, sóc dels pocs que va posar la papereta a l’urna. I no pas perquè ningú s’ho mereixes, que quedi clar. Voto per convicció personal, perquè ho considero un deure quasi tant com un dret, perquè a casa sempre m’han recordat que no fa pas massa anys no ens deixaven fer-ho i perquè crec que cal expressar-se sempre, fins i tot quan voldries votar simplement per fotre. Però entenc perfectament aquells que, farts, esgotats i decebuts per enèsima vegada decideixen, simplement, deixar-ho córrer.

Jo també estic fart. Fart de promeses vagues que mai es compliran, fart de polítics-façanes, de corrupció, de mentides, de desqualificacions, fart que em venguin un cop i un altre la mateixa moto, les mateixes frases, els mateixos tòpics. Fart que aquesta gent no parli la nostra llengua, la del carrer, la del poble. Fart, en definitiva, que siguin tan estúpids de seguir jugant a un joc que no funciona, que no porta enlloc.

Diuen que tothom es queixa i ningú no aporta idees. Aquí en va una. Polítics: jubileu-vos. Deixeu pas a algú que surti al carrer, que parli amb la gent. Algú que no prometi res més enllà de l’esforç, del treball. Algú que aporti coherència, justícia i respecte. Algú capaç de explicar-nos què vol fer i com ho vol fer, sense menysprear ningú, sense rebutjar idees. Algú, en definitiva, que s’impliqui, que s’esforci, que aporti una il·lusió que vosaltres ja no teniu. Algú que no busqui poder sinó solucions. Algú en qui puguem creure. Doneu-nos la meitat de tot això i ens mobilitzarem tots a una per anar a votar.

Dimarts. Tot segueix igual. Estadístiques, promeses, desqualificacions ...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada