dijous, 11 de juny de 2009

Una vida de baix impacte


A l’Steven Vromman, un consultar medi ambiental belga de quaranta-vuit anys, li va començar a passar factura la feina. Atacat per allò que popularment coneixem com a deformació professional, va decidir reduir la seva petjada ecològica a 1,6 hectàrees. La petjada ecològica mesura la quantitat de terreny necessari per a produir el nostre consum i emmagatzemar les nostres deixalles al llarg de tota la vida. Un americà ronda les 10 hectàrees, la mitjana europea s’acosta a les 6, mentre que aquests 1,6 que pretenia assolir és l’espai que li pertocaria a cadascú en un idíl·lic model sostenible. Un any més tard d’iniciar l’experiment, anuncia que no ho ha aconseguit, quedant-se en 1,9 hectàrees. Podria sonar a fracàs, però el que ha fet aquest paio és increïble.

Ha viscut amb 14 litres d’aigua de xarxa al dia, utilitzant-la només per cuinar i beure, i recollint l’aigua de pluja per rentar-se i demés. En llum, ha gastat mig kilowatt diari sense renunciar a l’ordinador, el mòbil ni l’equip de música utilitzant una dinamo a la bicicleta per a carregar les bateries. El cotxe ni en broma. Ho compra tot al comerç local. Quan pot, directament als agricultors locals i carregant les seves bosses i carmanyoles per evitar acumular residus. Només 51,5 quilos de residus en tot un any, 3 i mig de plàstic.

Diu que econòmicament estalvia un 20%, i això li permet treballar a mitja jornada, compensant el temps que dedica a l’estalvi ecològic. I no renuncia a res. Se’n va anar de vacances amb els seus dos fills, de Bèlgica a Suècia, sense gastar un gram de benzina, viatjant en veler i de càmping. I assegura que és més feliç que abans.

Mentrestant, la resta seguim a tot tren i directes al penya-segat. No em direu que no dóna per pensar.

http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20090607/53718073815.html?urlback=http://www.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20090607/53718073815.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada