dilluns, 6 de juliol de 2009

Cursa per la integració La Maquinista


O com integrar-se amb l’asfalt aprofitant que comença a desfer-se mentre tu et fons lentament. No, si ja m’ho diu ma mare, que aquestes grenyotes no em fan cap bé. Nassos, quina calor!

Si no hagués estat per la il·lusió que carregava la meva mitja taronja per estrenar-se en cursa potser no hauria vençut els meus temors. Feia dies que em plantejava si havia de córrer aquesta cursa o no. L’onada de calor augurava temps de platja i no pas de cursa, però la carn és dèbil, i amb una aclucada d’ulls tot va quedar decidit. Anem a la cursa. Per augmentar el meu crèdit me’n vaig corrent a convertir-me en l’afortunat posseïdor d’un xip groc, i com que són una mica torracastanyes em dedico a personalitzar-lo aprofitant el solitari diàmetre interior.

La samarreta de la cursa també és groga, així que, ben esgrogueïts, anem cap allà. Em dedico a hidratar-me a base de bé mentre li escalfo el cap a l’Ariana. ‘Tu, al teu ritme. Procura ignorar la gent que t’avanci i bla, bla, bla’. Estirem ben arrecerats a l’ombra, i apa, al forn. He tingut la precaució de mullar-me les grenyes abans de sortir, així que entre les ulleres de sol, els auriculars i el cabell moll tirat enrere devia fer una pinta de macarrilla que Déu n’hi do.

Els carrers amplíssims i sense gairebé una punyetera ombra. 21:17 als 5 Km. La calor m’està matant, suo a mars, jo, que no sóc de suar gaire. Començo a tenir la certesa que no baixaré dels quaranta, i potser em deixo anar una mica. Tot i així intento accelerar una mica els dos darrers quilòmetres i acabo amb un horrible 43:19. L'altre dia, mig coix, vaig fer quasi el mateix temps. Si pogués bufar em moriria de vergonya.

L’Ariana m’espera, radiant, que ha completat la cursa de 5 Km d’una tacada en poc més de 35 minuts i sense aturar-se. I això que només fa un meset que va començar a córrer. És només el principi, però està molt contenta, i jo per ella. Fa unes setmanes es veia incapaç de córrer vint minuts seguits, i mira-te-la!

I per celebrar-ho i ofegar les penes, botifarrada! Això és un esmorzar com cal!

1 comentari:

  1. Doncs sí, hi era; vaig sortir l¡ùltim, l'ùltim de tots, allà al darrera, per tal de no començar a córrer amb els "embussos" habituals... però ni així. I sí, anava de "naranjito" (la groga de la cursa me la vaig posar després, en acabar la cursa i deixar de suar, o sigui, al cap de gaire bé tres quarts d'hora).
    Felicita a l'Ariana de part meva... ara ja no hi haurà qui la pari !!!.

    ResponElimina