dissabte, 25 de juliol de 2009

Històries escrites en C++

Els efectes especials i l’acció sense límits acostumen a anar de la mà de xavals musculats i nenes siliconades movent-se davant d’un croma blau que serà posteriorment renderitzat i vectoritzat, per acabar creant tota la parafernàlia digital amb l’últim programa de generació d’intel·ligència artificial. Pura façana. Llum i color que no poden amagar gaire estona que al darrere no hi ha res que s’aguanti per enlloc. El guionista perd el seu paper a favor del tècnic digital, i mentre que un pot enllestir la seva feina en vint minuts al damunt d’un seient de ceràmica blanca, l’altre disposarà de tot el temps del món per treballar en una sala tècnica d’últim nivell.

Hollywood ens ha portat tants productes liofilitzats que a molta gent ja no li agrada la llet de vaca. Es gasten una pasta brutal en tecnologia i escatimen recursos per als guionistes que acaben fent vaga, com l’any passat. I vés què. Més llum i colors i llestos, si total, a ningú li interessa ja una bona història ...

Els números de taquilla de Els homes que no estimaven les dones, són discrets. Sí, fa vuit setmanes que està entre les cintes més vistes i encara es manté en cartell, però les ulleres d'en Harry Potter han igualat els seus resultats en una setmana tot i estar molt per sota del que s’esperava del jove mag. No critico en Harry ni discuteixo el seu valor literari. Però està clar que una pel·lícula sueca no juga la mateixa lliga, per més que el seu text sigui un best-seller, el guió impecable, i la posada en escena ens acosti a una història compacta d’una credibilitat sorprenent.

2 comentaris:

  1. cert, i moltes d'aquestes pel·lícules més discretes són moltíssim més interessants perquè tenen al darrera una bona història.

    ResponElimina
  2. Salut. Ai sí, una bona història. Com m'agradaria poder parlar de cinema afegint aquests mots molt més sovint ...

    ResponElimina