dissabte, 26 de setembre de 2009

Okavango

Hem deixat enrere les grans planures de sals minerals, i ens endinsem de ple en l'autèntic cor del nostre viatge: el delta de l'Okavango. De primer ens en vam fer una idea dalt d'una avioneta, en vol baix, per gaudir d'aquest inspirador paisatge. Però no en teníem prou.

Així que vam decidir provar els 'mokoros', aquesta mena de góndoles fabricades amb el troc d'un arbre. És un viatge lent, plàcid, relaxant, per gaudir de les coses a poc a poc. Ens hem banyat a l'Okavango, això sí, lluny dels cocodrils. L'únic inconvenient han estat unes petites sangoneres que no estaven massa assedegades.

Finalment, armant-nos de valor i paciència hem anat fent els quilòmetres més difícils de la nostra vida. La carretera no existeix, el camí tampoc. Només tens roderes i pistes, arbres i matolls, i el GPS com a referència imprescindible, però del que no et pots refiar al cent per cent, perquè les pistes canvien amb la temporada, les inundacions ... Són cinc-cents quilòmetres en total que hem fet en quatre dies, però no es tracta tant d'arribar com d'aconseguir avançar. Hem travessat llits de riu inundats amb l'aigua arribant gairebé a cobrir el morro del cotxe, i ens hem quedat clavats al fang en l'únic excés d'autoconfiança que ens hem permès. S'ha fet dur, us ho asseguro.

Però malgrat tots els inconvenients, o potser gràcies a ells, tot ha estat perfecte. Els parcs naturals de Moremi i Chobe són espectaculars. A Moremi hem vist munts de girafes, elefants i una ingent quantitat d'antílops enmig uns paisatges que de vegades ens recordaven la fageda d'en Jordà i d'altres algun bosc Nova Zelandès. Les hienes ens han deixat dormir, després de tenir la precaució de tancar-ho tot al cotxe. Els hipos feien una mica més d'escàndol, i els elefants se'ns acostaven tant que sovint preferíem marxar nosaltres.

Ha plogut les tres darreres nits, i esperàvem que el camí de Moremi a Chobe es convertís en una pista intransitable. Però ben al contrari. La sorra molla és més compacta, i malgrat la innegable duresa del recorregut, podem dir que hem estat de sort. Arribar a Chobe va ser molt complicat, havent de provar a peu alguns passos d'aigua que no ens atrevíem a creuar a la lleugera, però la ribera del riu Chobe ens ha compensat l'esforç amb escreix. Animals a dojo, vida salvatge a plaer, arreu, buscant sadollar la set que provoca aquesta calor infernal.

Avui passem nit a Kasane, a l'extrem nord del parc. Busquem un allotjament amb parets, per desfogar-nos una mica de tanta tenda. Estem cansats, sí, però terriblement satisfets. Com diuen per aquí "That's wildlife!"

P.S.: Moltes gràcies pels vostres comentaris. Ens fa molta il·lusió llegir-vos de tant lluny, i ens acosta una miqueta a casa. Prometo respondre com cal tan bon punt tinguem una mica més de temps i no ens trobem davant un ciber a punt de tancar. Potser des de casa, que ja no queda tant ...

*Missatge editat a posteriori. Podeu trobar les fotos aquí.

6 comentaris:

  1. Un viatge curtet, pel que veig... i força "ensopit"; quina enveja !!! (sana)

    ResponElimina
  2. Acabo de netejar el terra del despatx després d'haver llegit la vostra crònica del viatge. Suposo que l'excel·lent redacció (felicitats de part de la Mònica) ajuda moltíssim a transportar-se milers de kilòmetres fins allà on sou vosaltres (o la imatge romàntica que puc formar-me al meu cap de la vostra realitat). Crec que el primcipal sentiment que he tingut ha estat l'enveja (sana, per descomptat). Friso per veure les fotos i sentir, en directe, totes les vostres històries.

    Òscar.

    ResponElimina
  3. Estupendenda crònica, com sempre. Fins aviat, una abraçada.
    Núria.

    ResponElimina
  4. Hola Ari + Joan. Aprofiteu aquests ultims dies. Aqui hi ha alguna novetat d'interès que heu de saber: en Montilla ha dimitit perquè ha admès que el seu imitador de "Polònia" és millor que ell, han saquejat els diners del Palau de la Música (un forat de més de 10 mil.lions d'euros) i encara no ha dimitit ningú, l'Hereu està amoïnat perquè ZP pujarà l'IVA i els impostos i els xuxes costaràn 1 euro més (és que Rajoy s'havia queixat que els xuxes es posarien pels núvols i su "niña" es veu que s'ha enfadat...) i per últim, ja han sortit les fotos de les filles del ZP que resulten que van de "gótiques" en una foto de familia amb el matrimoni Obama. En fi, aquest pais de riure continua com sempre. Millor no torneu i us feu corresponsals de TV3 allà baix, aixì us vindrà el Mikimoto a entrevistar-vos pel seu programa d'exiliats catalans arreu del món. Bona tornada i feliç jet lag. Per cert, el Saragossa ja és 8è a la Lliga. Un petò d'en Marc, Xavi i Belén.

    ResponElimina
  5. TXABI:
    Si, ara que ens queden nomes tres dies sembla curtet ... I de sopes ens n'hem fet un fart!

    OSCAR:
    Netejar terres no desperta la nostra enveja, sorry. Pero les fotos i la xerrameca estan garantides.

    NURIA:
    Gracies pels "estupendendus" anims :P

    MARC:
    Mira, no et sapiga greu, pero preferim la vida salvatge a la del zoologic ...
    Salutacions per a tot Fuente Albilla :P

    XAVI & BELEN:
    Aixo de fer-se corresponsals de viatge sona molt be, la veritat, pero es que (cara de Corleone: ON) la familia ...

    A TOTS:
    Moltes, moltes, moltes gracies per acostar-nos a casa amb els vostres anims, comentaris i enveges (totes sanes, es clar). Ens sentim reconfortats de veure que el nostre raco de mon segueix funcionant igual de malament que sempre. Aviat hi tornem. Somicant, aixo si.

    ResponElimina
  6. El 28 de Setembre el MARC deia:

    "Hola Joan,

    Sembla espectacular això que expliques, quina envejota que feu! Jo per aquí estic aprofitant per fer sortides amb bici i a peu per la nostra catalana terra (tot un tresor d'altra banda i sense anar més lluny), aprofitant que aquesta època de l'any acompanya tant.

    Comentar-te que les festes de la Mercè s'assemblen a l'Okavango en el fet que a les nits deambulen pels carrers masses erràtiques d'homínids semblants a les dels antílops, però amb molta menys elegància em fa l'efecte.

    També tenim per aquí (l'Ajuntament) un fantàstic repertori de fauna exòtica. Per exemple i a semblança de les mones que roben dins els cotxes, tenim una espècie que ens roba davant dels nassos cada dia tu!

    I també en tenim una altra semblant al lleopard que assetja antílops i inclús elefants!(sempre femelles). És un temible depredador!

    Finalment tenim el rei de la selva i del temple de les bèsties. Un home que s'acosta al regne animal a base de fer animalades.

    Bueno Joan Sunier, espero que us ho acabeu de passar d'allò més bé i tingues com a consol de cara a la tornada que aquí els companys t'esperem amb els braços oberts per gaudir de l'espectacle diari de la fauna de l'Ajuntament.

    Ciao amici"

    ResponElimina