divendres, 11 de setembre de 2009

Quatre rodes i un núvol blanc

El primer cop de ploma internacional arriba des de l'Àfrica Austral. No tinc accents*, aquest teclat té una distribució un tant estranya i tampoc tenim possibilitat d'incloure fotos, així que espero que em disculpeu ...

Hem recorregut el centre-oest del país, de la capital Windhoek (que es pronuncia com 'Ventuk' !?) fins a la costa, travessant el desert del Namib i arribant fins la costa dels esquelets. Prop de 1.600 km portem ja a l'esquena, i gairebé ni rastre de l'asfalt. Tot és pista de terra, de manera que el títol d'aquest missatge es justifica en llargues distàncies en cotxe i un munt de terra aixecada al nostre pas.

El país és preciós, i els contrastos brutals. L'única pega és que tot està a prendre vent. Llargues i avorrides carreteres en línia recta (riu-te'n de Balaguer) que no s'acaben mai i que malgrat tot, no se'ns estan fent pesades. Potser és la novetat, o que estem de vacances, o que el paisatge es sublim. Potser tot plegat una mica. El sol cau a plaer, però li costa escalfar fins ben entrat el migdia. Al vespre, també li costa entrar el fred. L'ambient és tan ressec que la pell i els llavis pateixen amb el vent i el contacte exterior constant, però tot i així per ara no hem patit massa d'aquest clima que tothom tem tant.

Portem la tenda al sostre del cotxe, i els càmpings són molt més complets i acollidors del que ens havíem pensat. Aigua calenta, sí. Mon pare estarà ben satisfet del nostre menú habitual. Portem barbacoa, i als restaurants el menú es limita a quatre plats: Bistec amb patates, Xai amb patates, Pollastre amb patates o Hamburguesa amb patates! De tant en tant també trobem amanides i torrades o quelcom semblant, però poc més. Tret dels luxes que ens fotem a la costa menjant marisc a preu de saldo.

És primera hora del matí, i tenim el cotxe a la porta del cafè llest per sortir cap a les muntanyes, a la recerca de l'aigua. Amb ella esperem trobar també la fauna local, que per aquesta banda només hi ha serps, escorpins i algun antílop. Tot i així, cada matí ens desperta el refilar d'algun ocell estrany i també hem tingut la visita d'uns babuïns encuriosits per un parell de primats de dues potes.

Epupa Falls és el nostre proper destí, però per a saber-ne res haureu d'esperar més notícies. Fins aviat!!!

*Missatge editat a posteriori. Podeu trobar les fotos aquí 

5 comentaris:

  1. Ei, fantàstica crònica! Llegint-la m'he sentit com si fos allà, jo també!! Molt bona; espero la següent amb ànsia. A continuar amb un bon viatge!

    ResponElimina
  2. Ja veig que de moment tot rutlla bé. Seguiu disfrutant i esperarem que torneu per veure algunes fotos. Una abraçada des de Molins.

    ResponElimina
  3. Una abraçada a tots dos i que continueu disfruntant.
    Núria

    ResponElimina
  4. Hola parejita!! Esperábamos la crónica ansiosos!! Nos alegra saber que estais bien y disfrutando a tope del viaje...Sólo una palabra define nuestro estado de ánimo: envidia, bueno dos: envidia cochina;) Vivir cada momento intensamente, porque cuando menos te lo esperas llega un Joanet o una Arianeta y se acabó lo que se daba...jejeje...que me lo digan a mí....Un beso enorme!!! MARIBEL
    P.D.: Queremos saber más...escribir pronto!!

    ResponElimina
  5. Potser a aquestes hores ja és una mica tard, però com que vaig dir que us contestaria a tots i cadascú ...

    FERRAN: Moltes gràcies. Venint de tu té un valor especial. Fins aviat.

    ELI: Reclama-li les fotos a l'Ariana, a veure si a tu et fa més cas ...

    NÚRIA: Intentem "disfruntar-ho", no pateixis. :P

    MARIBEL: Cadascú enveja com pot ... :P
    Pel que fa a la prole, encara haurà d'esperar, que no tenim intenció d'encarregar-ne cap amb passaport africà!

    ResponElimina