divendres, 16 d’octubre de 2009

Quatre rodes i un núvol blanc - Les fotos

Diuen que les promeses són deutes, i com que en aquests temps que corren ja n'hi ha prou, de deutes al món, doncs sembla de rebut que comenci a cobrir les meves. Així que començarem amb la primera part del viatge:

Aquí teniu les quatre rodes que ens van acompanyar al llarg del viatge, enmig una típica carretera namibiana. Com podeu comprovar, el trànsit és intens per entre els estrets carrers de la gran urb.

L'Ariana, intentant fotografiar el núvol blanc que ens perseguia.

L'entrada a Solitaire, un poble digne del Far West.

Paisatge de dunes al desert del Namib.

Cap a Dead Vlei, pujant per les dunes i ensorrant-nos fins a mitja cama.


Una mica d'hidratació ...


Enteneu ara perquè en diuen la Vall de la mort?

Coi, surto apalancat a totes les fotos ... Ariana!!!

Una duna "petitona" que ens vam trobar pel camí. Fixeu-vos en els dos puntets que hi ha just al damunt de la cresta. Sí, és gent.

Un racó on esperar la nit enmig la sabana.

L'ombra dels aventurers.

Mira quina posta de sol més maca!

La sorra escolant-se a mans plenes. Vermella com ella sola.

No us recorda Memòries d'Àfrica?

Una dutxeta i com nous. Us puc assegurar que les vistes cap a l'altre costat eren molt més interessants.

Chulito, chulito, mi cartelito.

Arri, arri tatanet ...

Preparats per navegar entre les dunes.

Fotón!

Cap a la Costa dels Esquelets.

Una "pan", amb sals minerals fins on arriba la vista.

És que sóc un noi molt net, jo (i la selecció l'ha fet l'Ariana).

Apa, fins aquí ja ho tenim. En els propers dies miraré de repassar la resta d'entrades i anar-hi afegint les imatges, tot fent pressió a la fotògrafa a veure si me les va passant ...

Podeu trobar el text original aquí.

4 comentaris:

  1. Son genials nois, una abraçada.
    Núria

    ResponElimina
  2. Hola!

    No ens coneixem, he descobert aquest blog pel grup del Bloc de viatges, del facebook.
    La veritat és que l'enllaç del facebook m'ha deixat força més endavant que aquesta publicació, però m'he enganxat als teus comentaris i he anat tirant enrera en el temps fins arribar a aquestes fotografies. Haig de dir que són meravelloses, m'he emocionat i t'asseguro que he acabat plorant, acabo de descobrir el meu futur destí!! Ara només falta el més complicat, convèncer al company d'anar a l'Àfrica!! L'hauria de tenir al costat ara mateix, perquè veient-me la cara que m'ha quedat amb les vostres fotos no em podria dir que no! jajaja
    Gràcies per compartir-les!!

    Montse

    ResponElimina
  3. MONTSE, benvinguda i moltes gràcies.
    Ai, a nosaltres ens va entusiasmar el viatge tot i les dificultats d'organitzar res. S'ha de canviar una mica el xip, però quan aprens a superar els temors l'experiència es multiplica.

    ResponElimina