divendres, 30 d’octubre de 2009

Una de por


Em comentava avui la Núria que tenen intenció de fer una mena de marató de pel·lícules de terror. Ja saps. Quedar amb uns amics, llogar un parell o tres de pelis i posar-se fins el cul de crispetes mentre a la pantalla algú va esquarterant quitxalla a tort i a dret. Se m'acut pensar que, fet i fet, el lloguer de pel·lícules és prescindible. No es tracta d'estalviar-se uns calerons, ni d'ensorrar-li el negoci al pobre home del videoclub, però la realitat s'imposa.

El Marc diu que està indignat. El Ferran comenta que està trist. Jo estic esparverat. S'amunteguen les sorpreses d'infart. Les sangoneres surten dels armaris, de sota les catifes, i de la vella tomba al jardí. Estem envoltats. Són arreu, i les nostres possibilitats de supervivència són cada cop més escasses. No s'aturen davant res.

Sense sang ni fetge, sense vísceres ni adolescents histèriques et trobes davant una realitat encara més colpidora. Ja fa dies, massa dies, que ens estan explicant el guió d'una de por fosca i tenebrosa, d'aquelles que et colpeixen i t'arriben. Una d'aquelles pel·lícules mítiques que sense mostrar un sol crit ni una sola ferida, només per l'ambientació i el que suggereixen et porten fins a un estat anímic que s'acosta al col·lapse nerviós. Només cal encendre una estona el 3/24.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada