dijous, 26 de novembre de 2009

La tretzena editorial



Dotze diaris catalans publiquen avui una editorial conjunta, en un fet sense precedents: La dignitat de Catalunya. Es valora la importància d'un altre fet sense precedents. Una decisió, que s'intueix imminent, del tribunal Constitucional sobre una llei fonamental ratificada pel poble. Es destil·la preocupació i es defensa la definició de nació. La sentència implicarà una decisió clau sobre el progrés democràtic d'una Espanya plural. Estem preocupats, sí, i cansats de ser els dolents de la pel·lícula. La nostra dignitat com a poble està en joc.

La història és llarga. De l'acord polític in extremis als retalls a les Corts i la polèmica en la ratificació a les urnes. I ara, un tribunal deslegitimat s'hi pronuncia. I dic deslegitimat perquè, com es recorda a l'editorial, el Constitucional només disposa de sis membres legítims. Un tribunal de dotze membres on s'ha produït una defunció i una recusació, reduint a deu els efectius. D'aquests, quatre estan fora de mandat i haurien d'haver plegat, però ho impedeix la manca d'acord entre socialistes i populars per a substituir-los. Aquest és el panorama on es posa en dubte una llei refermada pel poble, sota els criteris constitucionals. Per si algú no ho recorda, al primer article de la Constitució es diu que la sobirania és del poble.

Dotze editorials representen un acord col·lectiu, una voluntat de ser escoltats, d'actuar amb una sola veu. Potser perquè sembla que no n'hi ha prou amb la veu d'un milió vuit-centes vuitanta dues mil sis-cents cinquanta persones aprovant l'Estatut.

Avui ha sorgit a la catosfera una tretzena editorial: La indignitat d'Espanya. N'hi ha molts que no ho volen veure, que no ho volen llegir ni sentir, però quelcom s'està gestant. Ja en tenim prou. Calen més motius per incitar a la reflexió?

3 comentaris:

  1. D'una relació malaltisa com la que hi ha entre Catalunya i (la resta de) l'estat només en pot sortir una cosa intel·ligent: un divorci. Francament, per estrany que soni, tinc la sensació que els espanyols ens estan fent fora de casa seva; no seré jo qui digui que m'hi vull quedar!

    Salut.

    ResponElimina
  2. Ui, això del divorci ho veig complicat. És que ens acabarien demanant manutenció i tot ...

    A mi no em sembla pas que ens facin fora. Ens 'estimen' massa ... o almenys estimen massa els nostres calers!

    ResponElimina
  3. Els nostres calers... i la necessitat de dominar que tenen totes les nacions del món. En qualsevol cas, la relació és desigual i "cansina", que diuen, certament.

    ResponElimina