dimecres, 25 de novembre de 2009

L’hora de les ombres capficades














Travesso l’hora de les ombres capficades, poc a poc, amb recança.
Tanco els punys i m’afluixo la corbata dels sentiments enllaunats.
Les sabates brutes solquen la nafra d’aquell record que he oblidat.
Miro de través el meu reflex al mirall. Per què somriu si jo no ho faig?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada