dimarts, 1 de desembre de 2009

Acceptant la ignorància



Darrerament, directa o indirectament, m'han rondat tibades d'orelles per respostes massa honestes. Seguirà passant, en alguns casos per idealisme, en altres per bona fe o potser per manca d'allò que en diem puteria. Tinc la sensació del politiqueig absorbent. No es pot acceptar la ignorància. Les caselles en blanc resten, així que millor inventar-se una resposta o improvisar quelcom abans de quedar en evidència. Si cal, tirem pilotes fora i inventem l'art de no dir res.

Què us he de dir. Això d'improvisar té una certa lògica en un examen tipus test, perquè implica jugar al límit de les normes. En el món real, però, em sembla més estúpid que la simple acceptació de la ignorància. Crec que un senzill "no ho sé" és honest, i en definitiva, més intel·ligent que no pas llançar-se al buit sense corda. Llàstima que la classe política no ho vegi igual.

4 comentaris:

  1. Joan no t'hi capfiquis, "es tant difícil", per ell si que es difícil no li dona mes el cap.
    Núria

    ResponElimina
  2. "No ho sé" només surt de boques de persones que no tenen por d'enfrontar-se a les seves pròpies limitacions. Malauradament vivim envoltats de grans acomplexats. Paciència, és el que hi ha.

    ResponElimina
  3. ja ho diuen que la ignorància és molt atrevida

    ResponElimina
  4. Núria:
    No pateixis, no m'hi capfico gens, però em venia de gust parlar-ne ...

    Ferran:
    Coi, en dues frases ho has resumit tot. Chapeau.

    Deric:
    Ja ho pots ben dir, ja. Gràcies per passar per aquí.

    ResponElimina