dijous, 31 de desembre de 2009

La recompensa de l'esforç



S'acumulen les fulles del calendari apilades sota els peus, una sobre l'altra, una darrera l'altra. T'acomodes en la mandra dels dies sense recurs a base de pilot automàtic, i les fulles s'acumulen cada vegada una mica més de pressa. Tot va passant mentre no passa res. Els dies grisos s'escolen i l'eix de l'infinit comença a desaparèixer. Una cana, una arruga que no se'n va, el temps ja no és infinit. Decideixes canviar la tònica. Trencar la rutina de les joves promeses que mai es van complir. Canvi, ruptura, revolució. Canviar fa por, però la grisa realitat ja està vista, superada i absorbida. Ja no ens aporta res. L'únic camí és la revolució dels nostres dies, l'única revolució que té sentit, des de dins, amb la violència de trencar-te només l'esperit i les banyes. És un camí lent i feixuc, però sempre estàs a temps per començar. Oblida la mandra, millor avui que demà, perquè de vegades demà és un dia que mai no arribarà.

Ja fa anys que vaig començar a tenir cura d'aquesta llavor, però la fruita comença a ser madura i va apareixent la collita. Cal començar un esforç a llarg termini, sense veure el final del túnel, per convenciment, per fe. Primer va ser una feina decent, un somriure al tornar a casa i esbandir les preocupacions al portal. Aquesta és la cirereta. Però també hi ha detalls, com aquest bloc, que lluita per omplir les meves necessitats expressives. No sé si me'n surto gaire, però em guanya petites píndoles de felicitat. Per al belluguet inquiet que porto a dins queda l'esport. Les curses s'han convertit en la via d'escapament d'un món interior que desperta amb l'asfalt passant enrere.

Fa més de tres anys que tot va començar, i l'any que s'acaba és el primer que aporta fruits. Però la primera collita és ben bona. Ben aviat aquesta finestra al món aconseguirà la primera espelma. Poc després, l'espelma serà per tornar de la feina sense maleir el món. Les curses ja tenen bastant més d'un any, de manera que calen més reptes per convertir l'esforç en cultura. Ja en tinc un altra en cartera. El set de març, Marató de Barcelona. Seguim endavant.

4 comentaris:

  1. BONA SORTIDA I FELIÇ ENTRADA AL NOU ANY 2010!!!
    Núria

    ResponElimina
  2. Cursa rere cursa, també vas omplint fulles.
    Me'n vaig a "la dels Nassos !!!
    (aquest que avui s'acaba és el meu segon any complert com a "runner": vaig debutar als Nassos 2007, amb els meus -aleshores- 51 "tacos" ).
    Bon Any 2010, Joan !!!
    (per a tu, aquest 2010 serà... el primer o l'ultim de la dècada ?)

    ResponElimina
  3. Projectes, revolucions, trencament de rutines, ... alguna cosa cal fer quan la vida comença a semblar un túnel, i la llum de sortida no sembla aparèixer per enlloc. M'has donat alguna idea; no, no em posaré a córrer a aquestes alçades, això ho sé, però algún projecte nou tocarà començar...

    Molt bon any, Joan, per vosaltres.

    ResponElimina
  4. NÚRIA:
    Feliç 2010!!

    TXABI:
    Felicitats, decidir-se a reinventar-se sempre és digne d'admirar. L'edat és només una excusa pels mandrosos.

    El primer o l'últim de la dècada? El primer. Però la pregunta és més complexa del que sembla. Si no t'importa, i com que la cosa porta història, n'escriuré un missatge complet. Dona'm un dia o dos. Però t'avanço que tot és un problema del calendari gregorià que utilitzem. Sense any 0 anem arrossegant l'error ... o podem ignorar-lo (com prefereixo) i corregir-lo. És el mateix debat de si el 2000 era el primer del segle XXI o l'últim del XX.

    FERRAN:
    Els bons propòsits sempre estan bé ... sobretot si es materialitzen! Me n'alegro d'aportar quelcom.

    MOLT BON ANY PER A TOTS!!

    ResponElimina