divendres, 30 d’octubre de 2009

Una de por


Em comentava avui la Núria que tenen intenció de fer una mena de marató de pel·lícules de terror. Ja saps. Quedar amb uns amics, llogar un parell o tres de pelis i posar-se fins el cul de crispetes mentre a la pantalla algú va esquarterant quitxalla a tort i a dret. Se m'acut pensar que, fet i fet, el lloguer de pel·lícules és prescindible. No es tracta d'estalviar-se uns calerons, ni d'ensorrar-li el negoci al pobre home del videoclub, però la realitat s'imposa.

El Marc diu que està indignat. El Ferran comenta que està trist. Jo estic esparverat. S'amunteguen les sorpreses d'infart. Les sangoneres surten dels armaris, de sota les catifes, i de la vella tomba al jardí. Estem envoltats. Són arreu, i les nostres possibilitats de supervivència són cada cop més escasses. No s'aturen davant res.

Sense sang ni fetge, sense vísceres ni adolescents histèriques et trobes davant una realitat encara més colpidora. Ja fa dies, massa dies, que ens estan explicant el guió d'una de por fosca i tenebrosa, d'aquelles que et colpeixen i t'arriben. Una d'aquelles pel·lícules mítiques que sense mostrar un sol crit ni una sola ferida, només per l'ambientació i el que suggereixen et porten fins a un estat anímic que s'acosta al col·lapse nerviós. Només cal encendre una estona el 3/24.

dissabte, 24 d’octubre de 2009

El fum que retrona - Les fotos

La darrera entrega de les nostres fotos està llesta. En aquests viatge que ens ha dut des de Namíbia fins a Zàmbia, passant per Botswana, hem tingut temps de fer-ne moltes més, per descomptat, però crec que amb això ja us en podeu fer una bona idea. Anem amb l'últim recull?


Els reis de la bassa.


Aquests no som nosaltres, però ...


Ídem


Els elefants són els amos del waterfront.

Entreteniment musical després del safari pel riu.


Una hiena motejada, una de les bèsties més malparides que et puguis creuar.


Un grupet d'hipos, a la seva.


Les mosques també emprenyen als impales.


Paisatge per capes.


Cobrint-se de pols després del bany, per protegir-se del sol, dels mosquits ...


Sí mama, faré bondat, sí. I no sortiré del cotxe enmig la sabana per fer el gamarús donant bots, no.


Aquí el ganso el fem tots.


Cartell alliçonador a Victoria Falls.
'La vida és curta, els penya-segats alts, així que, si us plau, queda't rere la tanca'


En època seca les cataractes no porten massa aigua ...


... però tot i així es veia el fum de la piscina estant.


La recepció del Royal Livingstone Hotel.


Victoria Falls. Zimbawe a l'esquerra i Zàmbia a la dreta.


L'Arc de Sant Martí i jo.


Amb les botes molles!


Un mico barbut alimentant-se.


Les hores mortes a la terrassa. El nostre transport cap a l'aeroport s'acostava ...

I això és tot. Després ja només quedava la pallissa del vol de tornada.

Podeu trobar el text original aquí.

dimecres, 21 d’octubre de 2009

Okavango - Les fotos

Doncs ja hem arribat al tercer lliurament, que anem fent via. Vinga, directes a les imatges:

Un mokoro llest per sortir a navegar.


La nostra poler.


Els guiris.


Què dura que és la vida del turista!


El sostre de l'Okavango.



Navegando por los mares de la vida ...


Típic paisatge Okavàngic.


Mmm, em sembla que aquest tronc es belluga ...


Qui ha dit dinar?


Geometria?


Pentinat pel vent.


Sort que no tinc coroneta!


Quin fred!


Whisky!!


Peaso a-foto!


La sorra molla obrint-nos pas.



El riverfront de Chobe



Enmig la vida salvatge.


Una mica de relax!

Enllestit. Ja només queda el darrer tram del viatge, i us deixaré tranquils!

Podeu trobar el text original aquí.


dilluns, 19 d’octubre de 2009

Or blau, terra roja - Les fotos

Ok, doncs anem amb la segona entrega de les fotos del viatge. Ja que la meva preciosa fotògrafa les va editant per ordre, us les faig arribar en dosis calculades, que no tingueu un empatx. Així respecto els tempos originals, que sempre queda maco. Comencem!


Un oasi enmig del desert. Descobrim l'or blau a Epupa Falls.


Un sostre de palmeres tropical, un descans per l'ànima.


Terra roja, casa, llar.


Terra roja a la pell.


Dues generacions de dones Himba, mare i filla.


Vestit de casament tradicional. Algú se l'esperava blanc?


La força de l'aigua a Epupa Falls. A l'esquerra Angola, a la dreta Namíbia.


Els protagonistes d'aquesta aventura entre les cataractes i els baobabs.


Somnis de cel africà.


Foc: caliu, seguretat, llum, menjar.


Petits entrebancs ...


Apuntant al cel.


El rastrejador.


Ui, mira què hi tenim aquí!


Més nadius de la zona.


El Sr. Impala i el seu petit harem.


Els reis de la selva.


Ep, que la foto és de flors!


Un parell d'animals més enmig la 'pan' d'Etosha, el gran indret blanc.


Art rupestre a Tsodilo Hills.


Kubu Island, l'illa que no ho és.


Caminant per les pans.


Un baobab petitó.


Poblat a l'ombra del baobab.


A punt de sobrevolar el delta de l'Okavango.


Volando voy ...

Apa, ja tenim la segona ració al pap. I en el proper capítol: Okavango. Fins aviat!

Podeu trobar el text original aquí.