dilluns, 4 de gener de 2010

Comptant els anys (2)



Després del sidral amb els calendaris cal fer un parell d'apunts més. Tenim que el calendari Gregorià (el nostre actual) és hereu del calendari Julià promogut per Juli Cèsar a l'antiga Roma el 46 aC. Òbviament, aleshores no tenia cap sentit l'abans de Crist que utilitzem ara. Els romans comptaven els anys ad urbe condita, és a dir, des de la fundació de la ciutat que es situaria l'any 753 aC. Així, encara que els romans no coneixien el zero, no té sentit dir que aquest és el motiu pel qual el van obviar. La referència del naixement de Crist arriba amb De temporum ratione (Sobre el recompte del temps) del monjo benedictí Beda, l'any 731. És a dir, molt després que el zero aparegui per allà. Així doncs, la seva absència és premeditada. Perquè? Doncs perquè Beda considera que els anys són quelcom en curs, i per tant es comença per l'any u, no pas pel zero. Fixem-nos que compten anys complets pel que fa als aniversaris. Dir que un nen té dos anys equival a dir que ha completat dos anys sencers i, per tant, està en el seu tercer any de vida. Aquesta apreciació és la clau. Sense any zero, una dècada s'ha de completar l'any 10, un segle l'any 100, i un mil·lenni l'any 1000. Per això mateix hi ha una forta tendència a opinar que l'any 2000 va ser l'últim del segle XX i no pas el primer del segle XXI. Per això no hi ha segle 0. Acceptar el contrari és admetre un error de càlcul i fixar uns períodes inicials més curts per solucionar l'error.

I ara que ja he explicat els motius, us explico perquè no hi estic d'acord. L'error de càlcul és més que evident, i està més que demostrat. Suposant que Crist fos una referència vàlida (que ja es suposar, però això és un altre debat ...) caldria situar el seu naixement tres o quatre anys abans. Tots els estudiosos hi estan més o menys d'acord, no és pas cosa meva. A la merda els càlculs. Així doncs, on està el problema d'admetre l'error? Al cap i a la fi, un segle, o una dècada no és més que una referència. I la referència inicial no és més que un valor purament arbitrari, una convenció. Així doncs, perquè complicar-nos la vida? Accepto l'error, sóc conscient que no tinc segle 0 i en canvi tinc una dècada començada l'any 2000 i acabada el 2009. Em sembla que és matemàticament coherent. Potser no és històricament coherent, però la història rara vegada ha estat coherent, així que, insisteixo, perquè no acceptar la evidència? Les matemàtiques em semblen un valor més ferm que no pas el tripijoc de calendaris que s'han portat aquesta colla. Zero és abans que u, és més petit que u, a veure qui m'ho discuteix, això! Caram, que no vull que em sumin un any més!

4 comentaris:

  1. Noi, jo que sóc de lletres, quan hi ha molts zeros i uns m'acabo perdent. Tot i això, vaig anar força contracorrent quan deia, convençut, que el segle XXI començava l'1.1.2001. Per sort al nostre país no es lapida ningú, perquè alguns semblava que em tenien ganes, per dir això!

    Pel que fa a la dècada... clar, és estrany: els daurats anys 20 a la meva estimada Berlin, ¿van acabar el 31.12.1920? ¿O bé al 1919?

    Aitx, mira, saps què? Que és igual, no ens barallarem per 365 dies, no? En tot cas, si descobreixes l'explicació cientifico-racional de tot plegat, i me l'expliques que jo la pugui entendre, estaré encantat de llegir-la :)

    Salut.

    ResponElimina
  2. Estava clar, quan et vaig fer la pregunteta (amb "molta mala llet", és cert), que el tema donaria per a molt ! (i això no ha fet més que començar...).

    ResponElimina
  3. FERRAN:
    He procurat donar les dues versions. En realitat només defenses el que és coherent ... dins un recompte incoherent.

    De zeros i uns, un vell acudit informàtic diu que només hi ha 10 tipus de persones; els que entenen codi binari i els que no. ^^

    L'única explicació científico-racional que et puc donar és la que ja he donat, ho sento. Comptem el temps amb un sistema que no es revisa des del 1582! On s'és vist?

    TXABI:
    Ja procuro ser moderat, ja ... però és que em punxeu!

    ResponElimina