diumenge, 3 de gener de 2010

Comptant els anys


En Txabi llençava l'altra dia una controvertida pregunta. És el 2010 el primer o l'últim de la seva dècada? Sembla que avui dia que tots tenim uns coneixements matemàtics mínims, la cosa no hauria de suscitar gaires problemes, però el debat segueix obert. Perquè? Si us sembla comencem pel principi.

El primer que li cal comptar a la humanitat són les llunes, no pas els anys. La lluna marca les collites i els ritmes vitals, i per tant no és d'estranyar que els primers intents de comptar el temps siguin calendaris lunars. Però un mes lunar dura de mitjana 29 dies 20 hores 44 minuts i 2 segons, i els astrònoms egipcis aviat van adonar-se que els càlculs a llarg termini resultaven complicats. A més, el Nil no es regia per fases lunars, sinó en tres fases anuals que determinaven les estacions (inundació, germinació i collita). Així, un calendari solar es feia molt més útil.

Els inicis de Roma representen un batibull de pobles amb diferents calendaris lunars que no encaixen per enlloc. La unificació va portar a un nou calendari lunar comú que requeria d'un ajust anual. Aquest ajust, però, es convertí en polític. Es jugava amb ell per a reajustar dies de paga, avançar o endarrerir votacions i altres tripijocs que no tenien res d'astronòmic, fins que Juli Cèsar decidí acabar amb aquesta conya. L'any 46 aC es va implantar el calendari Julià, inspirat clarament en el calendari egipci, fixant els anys en 365 dies amb ajustaments periòdics a 366. Per resoldre el pollastre, aquell any es van haver d'afegir 80 dies al que es va acabar anomenant l'any de la confusió!

El nostre calendari actual va néixer a instàncies dels acords del Concili de Trento, que sota el papat de Gregori XIII pretenia fixar amb precisió el calendari litúrgic, amb especial atenció a la Pasqua. El calendari Julià té un error de poc més d'11 minuts, de manera que al 1582, quan es va posar en marxa el calendari Gregorià, l'error acumulat era ja de 10 dies. El nostre calendari actual, doncs, pren la base del calendari Julià amb anys de 365 dies. A més, fixa l'ajust en anys de traspàs de 366 dies cada quatre anys amb excepció dels anys múltiples de 100, a la vegada amb l'excepció dels anys múltiples de 400. D'això se'n va parlar el 2000 (múltiple de 100, però també de 400) per a explicar perquè era de 366 dies. Quin merder. Amb tot plegat, el desajust es redueix a 26 segons anuals, que provoquen solament un dia de desajust cada 3.300 anys. Ja s'ho trobaran ... Si encara no us heu perdut, podreu entendre que els solsticis astronòmics ja no coincideixin amb Sant Joan i Nadal.

I encara no he respòs a la pregunta inicial. Va, no m'enrotllo més. Demà hi torno i ho matem.

3 comentaris:

  1. Hehe... treu-n'hi 100, posa-n'hi 400, suma per aquí, resta per allà i, voilà!, l'any 2000 és de traspàs!

    Un pèl embolicat sí ho és, tot plegat. Tu sabies que hi ha gent que impulsa un nou calendari, que seria igual per a cada any? Vull dir que el primer dia de l'any sempre seria el mateix dia de la setmana, i a partir d'aquí... tot igual.
    Vaig parlar de calendaris, en aquest post de fa unes setmanes. T'ho dic per si et fa gràcia mirar-t'ho.

    Salut.

    ResponElimina
  2. Sí, n'havia sentit a parlar. I a més, em llegeixo el teu bloc puntualment, no pateixis ;P

    Jo també en vaig parlar de retruc per Sant Jordi.

    ResponElimina
  3. Ep!, aquell de St Jordi (i les morts dels il·lustres) se m'havia passat!
    Perdó, perdó, no tornarà a passar :-)

    ResponElimina