dissabte, 27 de març de 2010

Hipòcrites divins

Prediquen el que no creuen, i es creuen en la potestat de donar lliçons de moral a la resta de la societat. Mentrestant, i dins la seva santa impunitat, es dediquen a la pedofília. A hores d'ara són incomptables els membres de l'església acusats d'haver comès tota mena de delictes sexuals generalment adreçats a nens desvalguts. Els darrers casos que han aparegut a la llum pública fins i tot esquitxen a la màxima autoritat de l'església, que pel que sembla, va tapar un parell de casos prou greus. Ho sabia i va callar. Ho sabia i va actuar perquè callessin els altres. No és nou que l'església actuï amb aquesta auto-protecció mal entesa, però quan s'esquitxa al Papa, la cosa sembla més greu.

El cert, però, és que la història en va plena de casos semblants i l'Església, com a institució, mai ha denunciat a la justícia a un dels seus. Bé, si aquesta gent considera que són dels seus uns personatges que es dediquen a follar-se els nens, tenim un problema molt i molt greu. On està la seva integritat moral? On queda la seva espiritualitat? Me n'estic d'aplicar adjectius a aquesta 'gent', que em quedaria molt curt per més que em descalcés.

No sóc creient, però crec que creure en Déu és lícit, clar que sí, especialment si s'entén des de l'òptica de procurar ser millor persona. Això sempre està bé. Però creure en l'Església és una altra cosa. Creure en l'Església no té perdó de Déu.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=699479&idseccio_PK=1021

3 comentaris:

  1. Nano, amb l'últim paràgraf acabes d'escriure amb paraules el que jo he pensat tota la vida. Bé, també ho he dit més d'un cop, per què negar-ho. Necessitem creure en alguna cosa, i qui necessiti a déu, s'hi pot aferrar tant com vulgui, és una sortida com una altra. Ara bé, l'església deixa molt per desitjar. Probablement facin bones obres de caritat, però d'altres són imperdonables, no han sabut evolucionar i assumir el lloc que els pertoca. L'església és una gran empresa, i funciona com a tal. Al llarg de la història s'ha anat perdent la seva utilitat, però això és difícil d'assumir, no volen deixar la poltrona ni aquest poder que encara a dia d'avui és molt més del que es mereixen.

    ResponElimina
  2. Rodó... malauradament, t'ha quedat ròdó. És tant i tant hipòcrita la situació i tant i tant malentés "corporativisme"... puaj !!!.

    ResponElimina
  3. Ep, nois. És obvi que hi ha moltíssims capellans i la immensa majoria són gent moralment decent. És lògic també que amb tanta gent ficada a l'Església hi hagi algun degenerat, és una qüestió estadística. Però que se'l protegeixi ... això ni ho entenc, ni ho vull entendre.

    Diuen que les grans institucions (llegeixis Església, cases reials, etc ...) no cauen des de fora, cauen des de dins.

    ResponElimina