dimecres, 14 d’abril de 2010

Democràtics

Democràcia prové del grec demokratia (δημοκρατία), que significa el govern (o el poder) del poble. És a dir, democràcia implica exactament allò que diu la Constitució espanyola, un altre dels referents que a aquesta gent li agrada citar, en el seu article 1.2: 'La sobirania nacional reside en el pueblo español.' Més clar l'aigua.

El poble català ha ratificat un Estatut que impugnen. El poble valencià s'oposa a la demolició del Cabanyal i ells confeccionen lleis a mida ignorant l'Estat. El poble es manifesta en favor d'un jutge que ha perseguit actes dictatorials. I ells, tan democràtics, són els únics que no han condemnat una dictadura. Ells, tan democràtics paguen l'advocat dels seus imputats per la llei. Ells, que ignoren contínuament la veu del poble quan tenen el poder, es creuen amb la capacitat d'apuntar-nos amb el dit acusador.

Admiro aquesta gent del PP, sí senyor. Tenen els pebrots de la mida d'una pilota de futbol i una capacitat d'inflar pit i aixecar la barbeta que riu-te'n tu del CR9. I ara diuen que la manifestació de suport al Garzón és un cop d'estat. Ells, que saben del que parlen. Ves, sabem amb certesa que el seu diccionari és curiós, però cada vegada es superen.

Els qui acusen Garzón són Manos Limpias, un sindicat d'ultradreta, i Falange Española, partit fundat per Primo de Rivera Júnior. Grans demòcrates, sí senyor. I el jutge que ho tira endavant és Luciano Varela, el magistrat de la sala que ha rebutjat tots i cadascun dels actes de Garzón i que en canvi no ha estat capaç d'abstenir-se d'aquests cas malgrat el seu manifest posicionament. Som la riota del món, tal com reflecteixen, per exemple, The Guardian o el New York Times.

Tots aquests "demòcrates" s'agafen com un clau roent a la llei d'amnistia del 77, una llei pensada per alliberar els presos polítics de la dictadura i que ara esgrimeixen aquells que volen deslliurar-se de tots els abusos comesos a l'empara del franquisme. Anem bé.

Si la sobirania és del poble que ens els deixin cinc minuts, que els hi explicarem una d'indis.

11 comentaris:

  1. Cal desconfiar de molts dels que s'acullen per no res als mecanismes democràtics, o s'omplen la boca amb la parauleta.

    Quan algú s'entesta en repetir, dia sí i dia també, que és bo; és que deu ser per tenir-lo ben lluny.

    ResponElimina
  2. Clar, és que això no és una democràcia de debò. I no ho ha sigut mai. Espanya no té massa tradició democràtica que diguem; disposa d'aquella tradició borbònica del "derecho de conquista". Més o menys han anat manant sempre els mateixos, amb les idees molt clares.

    Una constitució com la que hi ha a Espanya no és sinònim de llibertat, perquè va ser redactada amb els del sabres ben a l’aguait, entre d’altres tantes coses.

    La hipocresia d'Espanya és tan alta que van ser capaços d'entendre que es jutgés al Pinochet i són incapaços de veure el que passa a la seva pròpia casa.

    Total, els mateixos gossos amb diferents collars. Manipulant, com han fet sempre i intentant destruir aquells qui no pensen com ells.



    *Sànset*

    ResponElimina
  3. Estic tan indignada com la pròpia Mafalda, que riu per no plorar. M'apunto a la idea del Maragall: si ens "cepillan" l'estatut, tornar-lo a redactar i fer un referendum.

    I amb lo de Garzón una altra vergonya. Necessiten una bona lliçó de democràcia, però com no es voten els membres del TC doncs és ben difícil fer-los fora.

    ResponElimina
  4. ÒSCAR, tota la raó del món. Aquesta gent només s'aferra a allò del que pot treure profit!

    SÀNSET, és la història de sempre. L'Argentina queda lluny i fa progre, però els fantasmes del teu armari són una altra cosa ...

    BLN, sí, riure histèric com a única sortida. Ens els fons espero que ens retallin l'Estatut tant com puguin. Aquest Tribunal és una farsa, amb una composició feta a mida, desdibuixada ...
    No m'agrada la idea del jutge-estrella, crec que la justícia hauria de ser anònima, però el Garzón ha estat l'únic amb pebrots per a enfrontar-se a aquestes mòmies. Si surt escaldat serà un nou triomf de la dictadura i s'haurà d'esperar un altre grapat d'anys a poder obrir la boca. Lamentable.

    ResponElimina
  5. Osti, Joan, estic flipant amb el teu escrit... et ben asseguro que no t'he copiat certes expressions, que el post sobre Garzón el vaig fer d'una revolada i sense passejar-me per la catosfera per falta de temps!

    En fi, què afegir al que sabem que pensem tots sobre aquest tema. La vinyeta de Mafalda il·lustra a la perfecció la idea de fons de tot plegat (per cert, la vinyeta, com totes les de Mafalda, la recordo perfectament; en sóc el fan número 1, d'aquesta nena!). La baixíssima intensitat de la democràcia espanyola és de jutjat de guàrdia (dit sia amb permís del Suprem), i... francament, no veig que tot plegat pugui acabar bé. Vols dir que no acabarem a bufetades, a l'estat?

    Començo a tenir certa por.

    ResponElimina
  6. i jo em pregunte: qui no condemna els actes franquistes no ho està sent d'alguna manera? Bah! Jo tampoc ho entenc!
    Un saludet

    ResponElimina
  7. Tranquil FERRAN, que no et pensava denunciar per plagi. ^^. Serà que ens preocupen els mateixos temes, ves.

    Pel que fa al tema de les bufes, ui, n'hi haurà, n'hi haurà, però seran inofensives, no cal patir. Desqualificacions, insults fins i tot ... gasosa tot plegat, ja ho veuràs. Si fa no fa com sempre.

    Ei ADA, benvinguda!
    Pregunta retòrica la teua. ^^. Típica actitud de 'em queixo només quan m'interessa i quan no em faig l'orni'. Santa paciència que tenim per sofrir-los ...

    ResponElimina
  8. Tot i coincidint en el fons de la qüestió, crec que hi ha dos aspectes no contemplats: l'un l'especial -per dir-ho d'alguna manera- trajectòria del jutge ara encausat. L'altre, una llei, la de la dita "Memòria Històrica", més que discutible.
    Mireu que n'era de bo el dibuixant de la Mafalda!

    ResponElimina
  9. Ei XIRUQUERO-KUMBAIÀ (ostres noi, quin pseudònim!), benvingut.

    Com li comentava a la BLN, no m'agrada la necessitat mediàtica d'aquest jutge, no. Però no se li pot treure el mèrit de ser l'únic jutge espanyol capaç de remoure certs temes que altres consideren 'sagrats'. Les lleis, tan la d'amnistia del 77 com la de memòria històrica, són un parell de nyaps ben propis d'aquest estat de riure en el que vivim. És com posar pegats als pantalons estripats ...

    ResponElimina
  10. Això passa perquè el país veí és un poble covard, que prefereix mirar a l'oritzó quan el problema el tenen als morros.

    Que se'n vagin a prendre l'aire.

    *Sànset*

    ResponElimina
  11. SÀNSET, ignorar els problemes esperant que es resolguin sols mai no és una bona aposta, no.
    Però no podem acusar ningú perquè aquí encara no hem estat prou valents com per a no acceptar-ho ...

    ResponElimina