dilluns, 5 d’abril de 2010

Les bruixes d'Arnes

He estat uns dies de vacances per la Terra Alta, terra de vinyes i oliveres envoltada de boscos frondosos i muntanyes imponents. Dissabte tornàvem d'Arnes camí d'Horta de Sant Joan quan les necessitats alimentaries del vehicle ens van fer aturar a la benzinera. Sorprenentment, allà dins, en una petita taula al racó, hi seia en David Martí, signant exemplars de Les bruixes d'Arnes, la seva primera novel·la.

Lletraferit com sóc no podia menys que comprar el llibre i intercanviar quatre paraules amb ell. Vés, crec en la màgia de les bruixes, jo, i el cert és que ja m'havia fixat en aquell llibre. Que l'autor sigui algú que ha deixat una feina de corbata per dedicar-se a escriure amb quaranta anys ja m'atrau. La novel·la històrica medieval també, i si és en clau catalana, més encara. I sempre he tingut certa predilecció per les bruixes. Res de donotes lletges i dolentes, sinó més aviat la dona valenta amb coratge per enfrontar-se a un món advers desprenent lliçons de saviesa.

Avui, amb la bossa ja desfeta a casa, el llibre ja està a punt per a anar caient. I vés per on, em trobo en David al Telenotícies explicant una versió de bruixes que em sona ben familiar. La cosa promet. Sí, potser sí que hi ha quelcom de màgia en tot plegat.

7 comentaris:

  1. Deu n'hi doret les casualitats al voltant d'aquest libre, no? Per cert, no sé si és un llibre del qual se'n parli molt aquests dies, a Catalunya; no en coneixia el nom, però m'has fet sentir curiositat per saber-ne més coses...

    ResponElimina
  2. He seguit el llibre, i feia bona pinta.

    I més si sóc de la zona. Valdrà la pena guanyar temps llegint-lo.

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. "Haberlas, haylas..." ja ho saps; espero que no et defraudi gens la seva lectura...
    (tu, Terra Alta, jo per la Conca de Barberá, amb caiguda mentre corria entre oliveres inclosa...).

    ResponElimina
  4. Veus, FERRAN? Això de viure fora també té alguns inconvenients ... ^^

    Ep, SÀNSET, així que de la Terra Alta? Veus, és una zona que conec ben poc, la veritat. Però el que en sé i n'he vist, m'agrada.

    Coi TXABI, mira que tastar la qualitat del terra d'aquesta manera ...

    ResponElimina
  5. A mi aquest tipus de lectura també m'atrau. I em penso comprar el llibre per Sant Jordi. Sempre acabo comprant-ne molts...
    Quina sort conèixer l'autor i poder xerrar amb ell i amb el paisatge de la Terra Alta de fons... uauuu!
    M'agrada casa teva!

    ResponElimina
  6. Ei GUSPIRA, gràcies per passar.
    Sant Jordi és l'escurabutxaques dels lletraferits!
    Va ser tota una casualitat, sí. ^^

    ResponElimina