dijous, 22 d’abril de 2010

Pena i perdó de mort

Diu la llei vigent que sóc net d'un condemnat a mort per crims contra l'estat. Dues condemnes, per ser exacte, perquè el meu avi era tan mala persona que amb una no en van tenir prou, no fos cas que s'escapés. Els seus crims contra l'estat es resumeixen a participar en una guerra en el bàndol dels vençuts. Sí, una alegria immensa això de participar en una guerra mentre deixes a casa la família. I a més, perdre-la. I acabar a la presó. I que et caiguin dues condemnes de mort. I veure com els teus companys van caient executats mentre te'n lliures pels pèls. I tornar a casa marcat, estigmatitzat i reprimit pel règim dels vencedors. Un rojo peligroso, sí, perquè mai es va penedir de les seves idees. No el vaig conèixer perquè va morir sota una dictadura que li havia manllevat la joventut, les il·lusions, la vida.

Avui m'han dit que no sé perdonar a propòsit d'un comentari que he fet al voltant de la bellíssima persona en que es transforma tothom un cop traspassat. És quelcom que no entenc. No li desitjo la mort a ningú, però penso el que penso de tothom, sigui viu o mort. La mort és quelcom brut, tosc, lleig, però no, no dignifica. Morir no et converteix en digne. Això es guanya en vida, o no es guanya. I ja. I prou. No té res a veure amb el perdó.

Però potser és cert que no sé perdonar. Algunes coses no, això segur. I mira que em considero algú molt comprensiu, però no puc entendre ni poc ni gens que mentre que a uns se'ls mantenen unes penes judicials indignes, a d'altres se'ls vulgui fer un homenatge. Digueu-me mala bèstia, però no, no ho entenc. De cap de les maneres.

4 comentaris:

  1. És cert... ara resultarà que en J.A.S. ha estat tota la vida un "sant barò", en lloc d'un "chaquetero-adaptador-modulable"...

    ResponElimina
  2. S'ha de perdonar a qui s'ho mereix. Qui s'ho mereix és qui mostra penediment sincer. Qui no el mostra, tant sigui viu com mort, no es mereix cap perdó ni cap respecte.

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. Vist el que he vist, llegit el que he llegit en blocs, en ocasió del traspàs d'aquesta persona, és força d'agrair la ponderació del teu escrit.
    I això més enllà de possibles -i en tot cas parcials- discrepàncies.

    ResponElimina
  4. TXABI, de vegades tinc la sensació que la gent no té memòria, què hi farem.

    Diuen que perdonar és de savis, SÀNSET, però oblidar és d'estúpids.

    Ep, XIRUQUERO, gràcies. Procuro no deixar-me portar, però puc garantir que en privat m'he descalçat una mica més!

    ResponElimina