dimarts, 13 d’abril de 2010

Tàctiques i lideratge

Una batalla es guanya, en gran mesura, en el desplegament tàctic inicial. Posicionar les peces al lloc adequat i en el moment precís és tot un art que condiciona tot el que succeirà a continuació. Tenir la capacitat d'intuir una concepció global dels esdeveniments i preparar-se en conseqüència és una garantia de triomf. Aquest axioma és aplicable a molts camps, de l'amor a la guerra, del futbol a la política i mil i una situacions més. Un bon líder és, per força, un estratega capaç d'avaluar quines són les seves forces, a quines s'enfronta, què farà el rival i com potenciar les virtuts dels seus i explotar les mancances de l'enemic.

En els darrers temps hem viscut amb preocupació el deteriorament de la percepció social de la classe política. No sabem del cert si sempre han estat tan dolents com ho semblen ara, però sabem perfectament que no donaríem un duro per ells. No han estat capaços d'adaptar-se als nous temps, o potser no han sabut adaptar el seu discurs. Els reptes que el futur ens presenta no són pas menors, i no se'ls veus capaços d'afrontar-los amb garanties.

A saber com acabarà tot plegat, però algunes coses em semblen clares. La sentència de l'Estatut, per exemple, arribarà en plena batalla electoral per evitar que hi hagi una resposta unànime a la previsible retallada. Hi haurà escàndol, moltes paraules al vent i cap acció concreta per part de les autoritats catalanes perquè no es posaran d'acord. Mentre aquí discutim, d'altres tenen el desplegament molt clar. Les bufetades sempre arriben abans de les vacances o abans de les eleccions, segons si es vol negar la reacció social o la política. Aprofitant que el cap està a una altra banda, patacada, i a pilota passada la cosa ja no sembla tan greu. La mateixa història de sempre.

I així estem, amb la batalla electoral a punt de començar i la sensació que els nostres generals despleguen les peces sense criteri, segons el vent, i sense visió global més enllà del seu interès propi i particular. Però com que tots actuen igual, siguin al bàndol que siguin, el resultat es torna tan incert que en tenim una sola i clara certesa: ens farem mal.

3 comentaris:

  1. I no només ens farem mal; se’ns en riuran a la cara.

    Ja fa temps que penso com tu sobre la sentència de l’Estatut, i també sóc dels que creu que arribarà quan la batalla electoral hagi començat. En aquest cas, els espanyols que controlen el cotarro hauran estat astuts, almenys més que nosaltres, i en n’hauran tornat a colar una altra.

    De totes maneres, no els podem culpar. Nosaltres ja sabem al què van, no som tan curtets. Sempre ens fan la mateixa jugada. Però tenim suficient poc senderi com per deixar-nos marcar els gols sense oposar resistència. Això ens ho hauríem de fer mirar. La culpa pot ser entesa en termes polítics o socials. Amb això de les consultes –hagin tingut més o menys èxit- s’ha demostrat que la societat que s’interessa es belluga. Els polítics, en canvi –i mira que haurien d’estar entre aquests que es belluguen- són incapaços de moure un dit i dir una sola cosa coherent (aquí no hi entren ni ciudadanos ni el PP, ja que el terme “incoherent” els és intrínsec ). Són incapaços de dur a terme cap resposta conjunta, fins i tot en temes que estan ben clars. Per tant, crec que “la culpa” és d’ells. Ja ho haurien de tenir ben clar. I al final la societat els acabarà de donar del tot l’esquena. Ja se sap; de mica en mica s’omple la pica.

    M’ha agradat la teva reflexió!

    *Sànset*

    ResponElimina
  2. Ho has exposat magníficament bé. Mentre uns tenen molt clar com fer mal, els nostres es perden en detalls superflus, com ara mantenir el poder abans que treballar per la ciutadania. I van amb la floreta a la mà, ja que els la claven dia sí i dia també, però és igual, el que importa és seguir a la poltrona, què més donarà si la gent o Catalunya no anem enlloc?

    No tinc respostes a si sempre han estat així o és ara, però sembla que el moment present és força dolent políticament parlant. Ningú se'ls creu, ningú els dóna importància i es perd l'interès. I això no és bo. La política ens ha de preocupar a tots, si ens en desentenem, la cosa anirà a pitjor.

    ResponElimina
  3. SÀNSET: No els culpo, no. Ho fan perquè poden. Ara per ara no és una pugna entre iguals.

    Només espero que s'equivoquin en valorar noves realitats, com les respostes socials. Hem de seguir pressionant.

    XEXU: Tendim a idealitzar el passat, però amb tot abans existia gent que creia en el que feia era capaç de prendre decissions difícils encara que s'hi jugués el càrrec. Avui dia s'aferren massa a la poltrona i encara no han entés els nous mecanismes de difusió.

    No sé, veig en Guardiola o l'Obama i transmeten seguretat a dojo. Credibilitat, seriositat. Et pot agradar o no el que fan, però ho saben vendre.

    ResponElimina