diumenge, 25 d’abril de 2010

Vull un Batmòbil

Vagi per avançat que els paios amb calçotets de làtex per damunt dels pantalons sempre m'han semblat una mica xarons, però jo també vaig tenir la meva època de còmics de superherois. Mai no he envejat tenir poders ni res semblant, però de vegades et trobes en situacions en les que voldries passar la realitat a una dimensió de pàgines il·lustrades i desfogar-te una mica. I malgrat que no sóc un gran aficionat als cotxes, sempre m'ha entusiasmat la tecnologia que despleguen els diferents vehicles que conformen el garatge de'n Batman.

Tenir una Batcova ja és un què. Si ignorem els problemes generats per la humitat i els excrements dels ratpenats precipitant-se des del sostre, a veure on carai pots guardar tot aquest arsenal amb més seguretat. Tenir un cotxe blindat que es defensa sol i que espanta al carallot que s'hi acosta hauria estat un avantatge avui, sí. Perquè? Doncs perquè un malparit, la mare del qual no vull implicar en l'assumpte, que no tenia altra distracció i a manca d'una vida digna, lligat més aviat per la traumàtica experiència del llimac i els seus processos de manca d'afectivitat, s'ha dedicat a punxar sistemàticament les rodes de tots els vehicles aparcats al meu carrer. Sense excepcions, roda per roda, immobilitzant-los  tots. Entre 50 i 60 vehicles implicats, ens han dit els Mossos. 

I per això vull un Batmòbil. Per aplicar el blindatge quan aparco i dormir tranquil, però també perquè m'encantaria poder utilitzar aquelles rodasses  per agrair-li la seva meticulosa eficiència planxant-li la camisa. Òbviament, posada.

7 comentaris:

  1. Que m'hi deixaries pujar al teu Batmòbil? M'encantaria ajudar-te a arreglar-li la roba a aquest paio... Aaarggg!

    ResponElimina
  2. Osti, vaja malparit. Sembla mentida que hi hagi persones capaces de fer coses així; deu ser el que dius, que els falta amor a la seva vida... o un bull. O potser totes dues coses.

    En fi, em sap greu. Jo que crec en una mena de providència, sospito que un dia li tocarà rebre a ell. T'ho dic per si et consola.

    Bona setmana, Joan, malgrat... malgrat això.

    ResponElimina
  3. També aparco el cotxe al carrer. Quan al matí el vas a buscar, de vegades t’emportes la sorpresa de tenir un regal en forma de –en el teu cas punxada- ratllada, cop, etc.

    Tenir un batmòbil seria una bona solució. Més si durant la desfilada del 12 d’octubre et poses darrere dels tancs i els fas alguna broma...

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. A veure: 4 pneumàtics, a uns 125 euros de mitja per pneumàtic... "un pastón" (això apart de la mala llet que t'agafa...).
    La camisa, si us plau, li planxes "amb ratlla"...

    ResponElimina
  5. ARIANA, tot i que el Batmòbil sigui monoplaça, per tu sempre hi ha un raconet al meu costat. Si cal, a la falda, que ja posarem el pilot automàtic ...

    FERRAN, toca els nassos, sí, però sóc dels que procura pensar sempre en positiu. Al cap i a la fi són només diners. En el fons aquesta gentussa només em fa llàstima. No em deixaré esgarrar la setmana per això, però sempre és un consol creure en certa justícia poètica.

    SÀNSET, se m'acut alguna cosa més que una broma per als tancs! Hehehe, no tenim remei.

    TXABI, ja veus. I no només la pasta, que avui, anant amunt i avall quaranta vegades canviant rodes, he acabat baldat. La camisa amb ratlla i al vapor, assegurant la passada i sense ni una arruga, per descomptat.

    ResponElimina
  6. Ostres, no entenc com pot haver-hi gent així! Enveja? Poca feina? Filldeputisme? No ho sé, però en qualsevol cas, em sap greu que t'hagis de topar amb un o uns individus així. Vaja, no topar-t'hi, perquè si t'hi haguessis topat el paio no ho explica. I no és per menys. Potser era algú d'un taller de canvi de rodes...

    ResponElimina
  7. XEXU, molt bo això del 'filldeputisme', coi, aquesta l'hauré d'afegir al diccionari. Home, no sóc un paio gens agressiu, però d'haver-lo enxampat ... No, el del taller no havia fet cap comanda especial de rodes que si no potser el planxo a ell!

    ResponElimina