diumenge, 9 de maig de 2010

Altre cop avui

Altre cop aquí, amb nocturnitat i traïdoria, enfrontant una pàgina en blanc. Una encisadora pàgina en blanc, un espai on divagar, un oceà on ofegar-se, possibilitats infinites, tot per fer, i aquella sensació dolça del que vindrà, potser. M'agrada escriure, ho confesso. Seure'm aquí, amb un teclat entre les mans i llançar-me a l'aventura creient que tinc alguna cosa a dir. Qui sap. Tal vegada avui la meva prosa sigui digna d'omplir aquest espai infinit, infinitament pur, infinitament net. Nu i nou, com l'alba, com el sol de bon matí. Tot per fer. Avui potser, tal vegada avui la màgia de les paraules sadolli aquest anhel. Un dia més, un altre, i segueixo creient en allò que faig, en allò que sóc. Perquè no em queda altre remei. Perquè no sé ser una altra cosa. Esquinçant la innocència de la pàgina en blanc, que s'esvaeix amb el primer mot, amb la primera lletra. Som-hi. Altre cop avui.

8 comentaris:

  1. Diuen que començar és el més difícil, no? Un cop t'hi hagis posat potser tot fluirà tal i com descrius. Però cal trobar aquesta primera paraula.

    ResponElimina
  2. És un duel: ell, que continua blanc immaculat, i tu, que el pintes amb paraules que ens arriben a nosaltres. Afortunadament, ell acaba perdent la majoria de les vegades. I aquí estem, tu i nosaltres.

    ResponElimina
  3. .... a 4:05 ahir per la Diagonal ? Se’t escapava el tramvia o què ?

    ResponElimina
  4. Quan ho he llegit he cregut que sí que en seria, de digna.

    A l'acabar, he tingut clar que sí que ho era.

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. Jo sec a l'altre banda, quan començo un llibre i la lectura inicial ja em fa sentir l'euforia de q he trovat una bona peça ,es quan sento aquella sensació dolça del que vindrà com tu deies pero desde l'altre banda. !sort q hi som tots dos!m'agrada com t'expreses, fes un llibre..

    ResponElimina
  6. XEXU, jo tinc problemes alhora d'aturar-me. No, de debó, no temo les pàgines en blanc, m'agraden. Temo més als meus gargots!

    FERRAN, ui, m'has fet sentit pistoler. Ho veig més com una curs de fons, jo. Coses meves ...

    TXABI!! Doncs se'm va escapar, sí, que pretenia baixar dels 4 minuts el km! No em considero ràpid jo, i un cinc mil és massa cardíac, però bé, estic content amb el temps.

    SÀNSET, moltes gràcies. A veure si algun dia també et convenç el que vaig escriure després.

    ROSA, ai, que m'afalagues massa i m'engreixaré! Estic en això, no et preocupis.

    ResponElimina
  7. Ben bé l'escriptura es la teva fetillera.

    ResponElimina
  8. Ep NETS, gràcies. Molt em temo que tens massa raó!

    ResponElimina