diumenge, 23 de maig de 2010

Cruïlla

S'acostava l'hora, i els nervis començaven a conquerir-li l'ànim. Massa temps. Massa temps havia passat d'ençà de la darrera vegada, i ara que per fi s'havia decidit no podia fer-se enrere. Tothom ho sabia ja, de manera que no podia estar-se'n sense haver de donar unes explicacions molt incòmodes. No, no tenia escapatòria. Havia d'afrontar-ho d'una vegada per totes.

Els nervis, però, li jugaven una mala passada. No podia treure's del cap la idea de fugir, però fugir on? No podia fugir de sí mateix. La terra no se l'empassaria allà mateix, el cel no voldria fulminar-lo d'un llamp. Les cames li feien figa mentre avançava amb pas pesat i lent. Caminava com si es dirigís al cadafal, i en certa manera, potser així era. Anava a la deriva, fent temps, sense decidir-se a prendre les regnes. Repassà la seva vida i fou conscient que aquell era un moment clau, una mena de punt d'inflexió, i que els fets que se succeirien en les pròximes hores serien cabdals de cara al seu futur. Caminava d'esma, distret, divagant per a relaxar-se, però no acabava de funcionar. Tombà la cantonada i se n'adonà de sobte que les seves passes l'havien acostat cap allà on s'encreuaven tots els camins del seu futur. Presoner del seu propi destí sospirà llarga i profundament, cloent els ulls en agafar aire i obrint-los en expirar. Havia arribat l'hora.

4 comentaris:

  1. Mmm... ens deixes amb la intriga... què va passar? Va triar bé? Ho va fer bé? Què era exactament el que havia de fer o decidir?

    ResponElimina
  2. L'hora de? I ens deixaràs així? ;-)

    ResponElimina
  3. A mi, quan m’ataquen els nervis em prenc un bon diazepan i –pràcticament per art de màgia- em fuig del cap la idea de fugir. Necessitaries recepta mèdica, però és relativament fàcil d’aconseguir...

    El final del teu relat –ara em diràs freak- em recorda quan Gandalf –també conegut com Mithrantir o Tharkun- es va quedar deturat davant d’una cruilla a les mines de Mòria. Va elegir el camí que feia menys mala olor. Pot ser un bon sistema.

    A veure com continua!


    *Sànset*

    ResponElimina
  4. XEXU, aquesta era la intenció, deixar-vos amb la intriga! No ho sé, potser hi haurà segona part.

    RITA, no penso deixar-vos pas. Encara donaré una mica més la murga. Ah! Ho dius pel text ...

    SÀNSET, ostres, drogues dures i tot. L'olfacte és un sentit molt subestimat, compte. I després dels cotxes ja no em sorprèn res. Namárië!

    ResponElimina