dijous, 6 de maig de 2010

Dolça fetillera


















Detall d'El rapte de Proserpina, de Bernini


Vine amb mi, dolça fetillera,
que seràs reina.
Vine amb mi i tasta la magrana,
tasta-la i queda't.

4 comentaris:

  1. Quina passió per aquesta "dolça fetillera"...

    Per cert, t'has fixat mai amb el fins que som els catalans? li dius "fetillera" a algú i, si no ho sap, encara es pensarà que l'afalagues.

    Potser tenim aquest tipus de paraules perquè estem massa acostumats a no poder dir les coses pel seu nom, ves a saber...

    *Sànset*

    ResponElimina
  2. SÀNSET, hi ha moltes maneres de dir les coses, i l'elecció dels mots és part de la màgia quan s'escriu, no?

    Fetillera, com bruixa, té moltes connotacions, i malgrat que sovint s'han associat en negatiu, a mi una noia que m'embruixa no em fa cap por ni em genera cap menyspreu, ans al contrari.

    El català sempre ha estat una llengua més aviat dolça, melòdica, però jo no diria que haguem d'amagar-nos de res. Sempre ens han dit mercaders, amb tots els sentits i connotacions, i alguna cosa de cert hi deu haver. El que està clar és que la nostra és una llengua ben preparada per xiuxiuejar paraules dolces a cau d'orella i sonar màgica per ben poca cosa que diguis.

    Aquest versos es basen en la llegenda d'Hades i Persèfone (Proserpina pels romans) i són una mena d'alegoria d'aquesta primavera que no acaba de destapar-se i la foscor (metafòrica) dels dies/temps que vivim. Amaguen més del que es mostra, és clar.

    ResponElimina
  3. M'agraden tant el text com la imatge!

    ResponElimina
  4. Gràcies RITA, almenys pel que fa al text, que de la imatge no tinc més mèrit que escollir-la!

    Ho reconec, l'escultura clàssica em fascina. No em diràs que no sembla talment una foto!

    ResponElimina