dijous, 3 de juny de 2010

Rèquiem

















Havia de ser la terra promesa,
una sort de paradís perdut
però és només un racó brut
ple de llàgrimes i sang.

7 comentaris:

  1. ...i així ens hem quedat, sense terra promesa, amb crits i un capitalisme ferotge que ens fa ballar al seu so, sense saber com aturar-ho, sense saber si les llàgrimes i la sang són necessàries o no dins d'aquest racó brut...

    ResponElimina
  2. I farcit, cada cop més, de llàgrimes i sang sense cap senyal que faci intuir que pot ser diferent.

    ResponElimina
  3. fa temps vaig escriure aquest poema. Aixó és la terra promesa.



    Pols, plors, por
    angoixa, remor,
    remor d'angoixa
    Pols, plors, por
    crits, detonacions
    aldarulls, venjances
    venjances i aldarulls.
    Sang i ferits
    morts i sang,
    infants i adults
    innocents i culpables.
    Culpables de res
    innocents de tot.
    Ignomínia i sang
    ferits i sang.
    I morts,
    morts,
    morts.
    I els déus, on són?

    ResponElimina
  4. ULL DE CUC, les llàgrimes i la sang no poden ser mai, mai, mai, necessàries. De cap manera. Quina tristor que ens genera a tots aquesta història, oi?

    Per cert, t'hauries de revisar el pseudònim. No vull dir-te cuc, que sembla despectiu, ull fa de mal combinar, i cuca ... no ho sé, no em convenç gaire. M'ho posses molt difícil!
    Però vaja, no cal que em facis gaire cas. Gràcies per passar.

    ÒSCAR, ostres, sí. El pitjor no és el que passa, que Déu ni dó, sinó que no sembla que hagi de millorar gens ni mica.

    FRANCESC! Gràcies per passar i regalar-nos els teus versos. Pols, plors, por // racó brut ple de llàgrimes i sang. Sense un mot repetit i la mateixa idea. I ja m'agradaria coincidir amb altres sensacions, la veritat. Ara m'he sonat a enterrament, d'aquells on te n'alegres de coincidir amb algú però les circumstàncies són d'allò més desagradables ...

    ResponElimina
  5. I la comunitat internacional gira la cara per a evitar de veure-ho. En quina mena de món vivim?!

    ResponElimina
  6. Mentre la sang sigui dels altres, ells aniran fent. Senbla que no se n'adoni que així, d'amics precisament, no en faran.

    *Sànset*

    ResponElimina
  7. ALBERT, la comunitat internacional està més preocupada pels negocis amb aquesta gent que per les vides humanes. Trista i colpidora realitat.

    SÀNSET, la sang dels altres acaba sent l'aliment de l'odi. I l'odi porta més sang, de vegades pròpia. I sant tornem-hi.

    Ai, Israel, què poc n'has après de la teva historia.

    ResponElimina