diumenge, 18 de juliol de 2010

L'ascensor social català

"Avui, el destí social dels catalans ve determinat principalment per l’educació assolida i no tant per l’origen social de classe. Tanmateix, aquesta pauta meritocràtica coexisteix amb una feble política d’ajudes i beques a l’estudi que desafavoreix el progrés educatiu dels fills de les famílies més pobres."

Aquesta és una reflexió extreta de Mobilitat social i desigualtat d'oportunitats a Catalunya, el primer treball sociològic seriós que mira d'encarar la realitat classista del país des d'una òptica plenament científica. Aquest estudi neix de la mà d'en Xavier Martínez Celorrio, sociòleg i investigador que ha dedicat un gran esforç a l'estudi empíric de la realitat social catalana dins el marc de l'educació,  i comprèn l'anàlisi de 50 anys de la nostra societat, del 1955 al 2005, incloent doncs franquisme, transició i democràcia fins a les portes de l'actual crisi econòmica.

De l'estudi es desprenen algunes dades que acosten Catalunya als millors nivells internacionals, gràcies a l'alta mobilitat social i al predomini de l'ascens social, però també se'n desprenen dades corprenedores que destaquen la tessitura classista del país. La pauta meritocràtica confirma l'educació com el factor més determinant alhora de definir el destí social dels catalans, però la classe social d'origen segueix marcant l'accés a aquesta educació quan s'enfronta a unes oportunitats educatives desiguals. En definitiva, les contradiccions d'una nació sense estat amb un patriciat tancat i restrictiu que protegeix el seu hortet, tal com ha fet sempre.

9 comentaris:

  1. Misèries d'un país petit que necessita una sacsejada, en aquesta qüestió. Estar pitjor que els neerlandesos ens ha d'esperonar a millorar les opcions de futur de tothom, especialment dels qui d'entrada comencen la partida amb les pitjors cartes; estar millor que els alemanys ens pot fer veure que som en el bon camí -de nosaltres depèn fer les coses ben fetes.

    ResponElimina
  2. Un treball molt interessant, necessari potser, perquè per molt que parlem, la composició i forma de la nostra societat ens és del tot desconeguda, difuminada, expressament crec, en un magma "superior", per tal de no fer evident diferències i similituds amb altres societats amb entitat pròpia.

    ResponElimina
  3. I aquests patriciat es qui s'està apoderant inexorablement de tots els poders...

    ResponElimina
  4. Interessant recerca i molt necesària, per cert. Gràciers per linkar l'entrevista a l'AVUI. Amb bon criteri, han penjat el resum breu d'aquest estudi. Portarà cua... això si aconsegueix suficient difusió.

    ResponElimina
  5. FERRAN, les comparatives serveixen només per a la moral, que no està malament, però ens cal ser autocrítics i tenir esperit de superació per nosaltres mateixos.

    CLIDICE, ben cert que molt sovint no sabem res de nosaltres mateixos. Per això cal posar-ho sobre la taula i parlar-ne, sí.

    ZEL, malauradament no li cal apoderar-se'n, només li cal protegir-los. I a fe que ho fa.

    ANÒNIM, esperem que porti cua, sí, que sempre és bo posar la realitat sobre la taula a la vista de tothom.

    ResponElimina
  6. Exacte, els burgesos d’abans segueixen sent els d’ara. I, desenganyem-nos, a aquests no els fa massa gràcia veure “nous rics”.

    Fet i fet, crec que accedir a estudis superiors no depèn exclusivament de qüestions econòmiques. Jo sóc d’una casa molt pobre –tan pobre que érem dels pocs del poble que no tenien terres!- i els meus avis no van poder pagar els estudis al meu pare. Però el meu pare –amb esforç i suant com un camell- me’ls ha pogut pagar a mi. Sort que aquell immobilisme ha evolucionat. Jo tinc llicenciatura, màsters i mandangues, i no crec que hagi agafat cap ascensor social (ni econòmic). Potser –i estaràs amb mi- perquè som de lletres...

    *Sànset*

    ResponElimina
  7. Joan, perdona que faci servir aquest post per preguntar-te una cosa. No podríem anar a l'estadi un dia cadascú, un dia en Marco, un dia tu i un dia jo?

    ResponElimina
  8. SÀNSET, l'estadística a petita escala és aquella ciència absurda que diu que si tu tens dues bicicletes i jo no en tinc cap, en tenim una cadascú.
    L'estudi demostra que la clau és l'educació, però també que hi ha una forta desigualtat en les possibilitats d'accés a aquesta educació. És obvi que 'amb esforç i suant com un camell' és una clara mostra de desigualtat social!

    BLN, t'he constestat al bloc del TXABI.

    ResponElimina
  9. Sí, i tant, perquè molts s'han d'esforçar, mentre uns pocs no. Ara, em referia a que la possibilitat d'accedir als estudis superiors és més evident que temps ençà.

    Evidentment, l'estadística s'ha d'agafar en pinses massa vegades. I no perquè es faci microestadística, sinó perquè molts tendeixen a manipular-la...

    *Sànset*

    ResponElimina