dilluns, 2 d’agost de 2010

Anys al paladar

Què voleu que us digui, sóc un sibarita. I a casa, que em coneixen i comparteixen les meves dèries, saben que a còpia d'un bon àpat és fàcil conquerir la meva felicitat. Per això aquest cap de setmana m'han regalat els sentits amb un sopar al Celler de Can Roca, l'últim dels quatre restaurants catalans que gaudeixen de la màxima distinció de la famosa guia roja de Michelin, les preuades tres estrelles. Va aconseguir-les el novembre del 2009, i ja era un dels nostres temes pendents molts abans d'aquesta data. Ja no ho és.

Dissabte nit ens vam acostar a Girona, a Can Sunyer 48, (quina adreça!) per regalar-nos aquesta experiència dels sentits. Un servidor feia anys poques hores més tard, i es tractava de celebrar-ho de la millor manera possible. Taula per dos, menú degustació i maridatge de vins. No és el menjar, ni la subtil combinació gustativa, que també. No són les copes que t'obnubilen, ni l'ambient que t'encisa, ni el tracte que t'enlaira. És l'experiència global i la presència d'una companyia radiant el que confereix una nit per a enregistrar a la memòria.

És dilluns, i tornem a la càrrega amb un any més al carnet. Un sopar en parella. Simple, directe i complet. Sí, ens fem grans. Però carai, sabem com fer-ho.

17 comentaris:

  1. Del morro fi que ets tu!

    Moltes felicitats!

    Ara, si t'agrada el bon menjar, et diré que el millor que pots fer és anar al Casal de Bellmunt del Priorat, li dius a la Montse que et faci una truita de patata i carabassó i que l'acompanyi un bon vi del poble. Encara rejoveniràs i tot, mira que et dic!

    *Sànset*

    ResponElimina
  2. Quin bon regal! Però sobretot pel que dius, la companyia, el moment, l'ambient. Un conjunt perfecte. Segur que ho recordaràs.

    ResponElimina
  3. Sr. Sibarita, per molts anys! Com no tens activat el "xivatu" al Facebook... aaaah, et vas perdre felicitació en el dia d'"autus"!

    Això que el restaurant aquest sigui en "el teu" carrer, i sent un sibarita i tot això... no serà que ets tu, l'ànima del local? Confessa, confessa... ;)

    Sànset, lo Priorat va ser una de les meves pàtries, (molts) anys enrere. La Vilella Baixa, per ser exactes; quins records! (http://invarietateferran.blogspot.com/2006/12/retorn-al-passat.html)

    ResponElimina
  4. Hi vaig anar fa anys, al casament d'una bona i estimada amiga. Encara no tenien les estrelletes em sembla, però ja vaig quedar gratament sorpresa amb el lloc, el menjar, el tracte i tot plegat. El millor convit de casament que he estat mai!

    Per molts anys, Joan!

    ResponElimina
  5. Felicitats!!!!!!!!! Aixo es el q se'n diu disfrutar de la vida, dels bons moments.

    ResponElimina
  6. Moltes felicitats! Res millor que celebrar un dia tan assenyalat amb un àpat com cal! Quina sort!

    ResponElimina
  7. Per molts anys!

    I una molt bona manera de celebrar-ho! Sempre he pensat que un bon àpat és un dels millors plaers de la vida! I amb bona companyia, encara millor! :D

    ResponElimina
  8. Felicitats!
    Una celebració d'aniversari per recordar!

    ResponElimina
  9. aixó si que és un regal, jo sóc de poc i mal menjar, vaja! dels que ho fa per viure, però en un lloc com el Celler de Can Roca fins i tot jo hi menjaria de gust. Felicitats!

    ResponElimina
  10. Ostres, quantes exclamacions veig als vostres comentaris. Un miler de gràcies a tots.

    SÀNSET, tot bon gormand gaudeix amb molts tipus de cuina. Estic segur que la teva recomanació és molt vàlida. La tindré en compte, i si de cas, ja us avisarem per fer una truita a quatre.

    XEXU, la memòria és fugissera però hi ha coses que queden marcades a foc. Segur que sí.

    FERRAN, però, a veure, tu no estàs de vacances? L'indicador del cara-de-llibre no sé si està activat o no. Hauré de creure't, però ja saps que l'utilitzo ben poquet. No, t'asseguro que no hi tinc res a veure. Però l'adreça em va fer gràcia, la veritat. Ostres, conec el coi de poble! P.S.: Ferran, nano, que els comentaris admeten html. Si penges un enllaç fes-ho bé ;P

    RITA, ostres, com se'ls gasta la teva amiga. Espero que hi mantinguis l'amistat molts anys! Moltes gràcies.

    ROSA, ai, els petits grans moments són la meva perdició. Mira, feliç que pretenc ser.

    ALBERT, moltes gràcies. Em considero molt afortunat per com i amb qui comparteixo la vida. Per la resta, procuro treballar-me la fortuna.

    NÚR, ui, sí. No explicaré aquí quins considero que són els plaers de la vida que no queda seriós. Però menjar en seria un, sí. I tots acompanyat, és clar.

    MAR, benvinguda. I moltes gràcies.

    FRANCESC, ostres. Jo no diré que visc per menjar, que tampoc, però segur que no menjo per viure. M'agrada la cuina, en tots els aspectes, i el ritual alimentari pot ser un genial preàmbul per a la felicitat.

    ResponElimina
  11. Sóc de vacances i em feia mandra buscar el codi, hehe...

    ResponElimina
  12. Tot i el retard...moltes felicitats!quina enveja, el regal en si ja es tot el dissabte a la nit...ei! enveja sana

    ResponElimina
  13. Uhm... quan pots gaudir d'un bon sopar en bona companyia... i amb un bon maridatge de vins... tot el demés sembla que s'esvaeix. I només queda el present... m'encanta!

    ResponElimina
  14. Ja m´agradaria anar a El Celler de Can Roca.
    Expliques bé tots els elements que intervenen en un acte d´aquesta mena.
    Els germans Roca són senzills i uns amants de la seva feina.
    No et perdis el restaurant dels pares Can Roca al c. Talaià de Girona, cuina de la de sempre,ambient senzill.
    Quan puguis el Mas Pau d´Avinyonet de Puigventós, cuiner Xavier Sagristà. També una experiència pels sentits.
    Imma

    ResponElimina
  15. FERRAN, estàs perdonat. ^^

    NETS, gràcies. Ui, no et pensis, molt sovint un bon àpat és només un bon inici!

    ALEPSI, benvinguda. Gràcies pels teus punts suspensius.

    IMMA, benvinguda. I gràcies per les recomanacions. Anotades.

    ResponElimina
  16. Lo de Can Sunyer, 48 ja deu ser per a tu el súmmum de l’èxtasi… (tot i amb la “r” inclosa).
    Ah, per cert, Felicitats !!! (a que soc el primer en fer-ho per el teu proper aniversari ?)

    ResponElimina
  17. TXABI, l'adreça és pura anècdota, però fa gràcia. Quina mania que tens en menjar-te'm la "r" amb la guerra que m'ha donat el tema. Repassa't això, o això altre.;P
    Per cert, has de canviar de broma, que aquesta ja em sona. ^^

    ResponElimina