dimecres, 25 d’agost de 2010

Canvi de ruta

Diuen els de Barcelona Acció Solidària que de cara a l'any vinent faran un canvi de ruta i llestos. I ho diuen així de cofois. Tot solucionat. No entraré jo al debat de si fan turisme solidari o si s'ha pagat rescat o no, però sí que voldria fer un parell d'apunts perquè el tema ha estat prou greu com perquè ara tothom somrigui i es succeeixin les palmellades a l'esquena.

D'entrada em sembla d'una tremenda irresponsabilitat que es parli del cost del rescat i s'esbombin xifres i demés. Una negociació així és secreta, i punt. Ningú n'ha de fer res perquè publicar-ho és donar peu a futures complicacions. I per això ja teníem els pirates somalis. Explicava el Francesc que la Tatcher va dir una vegada que el Regne Unit no tenia serveis secrets i si els tenia no ho sabia que per això eren secrets. Magistral. I que ningú no ens vengui l'èxit de les negociacions després de nou mesos de segrest. Si les coses s'haguessin fet bé, mai s'hauria d'haver arribat a aquest extrem, així que no veig motius de tanta satisfacció diplomàtica.

D'altra banda voldria fer notar els canvis seriosos que la cooperació ha practicat en els darrers anys sense que els responsables d'aquesta operació se n'hagin adonat. El ral·li París - Dakar, una prova amb una gran repercussió mediàtica, fa molts anys que va decidir que la zona no era segura, i van deixar d'anar-hi. Si no era segura per a una organització així, imagineu-vos per un grup molt més petit i desconegut a nivell internacional. I les ajudes, avui per avui, ja no es fan així. Res de caravanes plenes. Es compra als mercats locals per afavorir l'economia de la zona. I més que donar es crea infraestructura. Molt més rentable, molt més sostenible, molt més responsable.

Responsabilitat. Això és el que manca als cercles mediàtics que exigeixen saber els costos de la operació de rescat. Això és el que falta als diplomàtics que aplaudeixen l'alliberament. I això és el que no assumeixen els que decideixen canviar la ruta i llestos.

Em poso en la pell de les famílies i del tràngol que han passat. I em pregunto si algú de tots aquests tindrà la dignitat d'assumir els seus errors i demanar-los disculpes per fer-los pagar tan cara aquesta manifesta ineptitud. Molt em temo que no. Preferiran homenatjar-los, i de passada homenatjar-se a sí mateixos per la feina ben feta. I ni parlar-ne de reflexionar, no, ni ha prou amb un canvi de ruta.

12 comentaris:

  1. Totalment d'acord, Joan...
    (per cert, pel que m'han pogut explicar, és magnífic el viatge que tens previst pel setembre... espero poder veure unes fotos tan "xules" com les del estiu passat).

    ResponElimina
  2. Jo també estic d'acord amb tu, Joan. Celebro que tot hagi acabat bé, naturalment, però això ha de servir per reflexionar i modificar comportaments. No n'hi ha prou amb un canvi de ruta!

    ResponElimina
  3. si no fos perquè el blogaire xiruquero cumbaia se m'enfada, aquesta caravana era una caravana pijo-progre de l'eixample cumbaià.

    ResponElimina
  4. Diuen que si se saben els preus, i aquests són bons, molts s'apuntaran a fer "l'adquisició" que s'anuncia. Ja ens entenem...

    Aquí els ineptes es pengen medalles. Quant més ineptes, més en porten.

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. TXABI, fem el que podem ... Tranquil que ja us enllaçaré algunes fotos.

    RITA, malauradament, sembla que aquestes coses només ens fan reflexionar a nosaltres. Els que cobren per a fer-ho en són immunes!

    FRANCESC, mig conec de retruc llunyà alguns implicats ... i no et diré que no tens part de raó. Però no deixa de ser curiós que es catalogui de 'progre' un concepte de solidaritat obsolet.

    SÀNSET, per això parlava de responsabilitat. Amb aquests numerets se'ns acabaran rifant.

    ResponElimina
  6. Si el rescat s'ha pagat amb els diners de tots sí que hem de saber quant ha costat. Van cometre una irresponsabilitat anat a una zona tan perillosa com aquesta. En aquest sentit, t'adjunto un article molt bo que parla sobre el tema i qui hi ha al darrera d'aquesta malanomenada "caravana solidària": http://opinio.e-noticies.cat/la-punteta/lagencia-de-viatges-del-psc-43866.html

    ResponElimina
  7. ALBERT, mira, no hi estic gens d'acord. No entenc quin benefici ens aporta conèixer les xifres. L'Estat fa tantes coses que no sabem que valen que no ve d'una, i em sembla perillós que s'esbombi quan valen els nostres caps. Molt perilllós.

    ResponElimina
  8. Jo personalment, m'estimo més que pagui per això que per armes i soldats a l'Afganistan...

    ResponElimina
  9. ZEL, evidentment, però el problema és generar 'demanda'. De tota manera jo no voldria entrar en aquest debat sinó més aviat reflexionar sobre el futur de la cooperació, que s'ha d'adaptar a noves estratègies més coherents amb la realitat d'aquest països.

    ResponElimina
  10. Els cooperants que treballen sobre el terreny expressen les mateixes opinions que expresses tu. Roba de segona mà, i de primera, medicaments i altres n'hi ha al territori, el que no hi ha són diners per a comprar-los. El que sembla, però, és que els nostres medis han preferit passar de puntetes sobre la greu irresponsabilitat en què sembla haver recaigut aquesta organització i que ha deixat en molt mal lloc la majoria d'ONG's que treballen a consciència.

    És clar que "fa molt lleig" dir-ho, perquè hi ha vides entremig, però caldria que ens informéssin de totes les versions. Per cert, si algú crea una Organització NO Governamental, perquè són els governs que han d'acabar pagant el resultat de les seves desafortunades actuacions?

    ResponElimina
  11. En aquestes qüestions arriba un punt en què em fa molta por opinar perquè segur que sempre hi ha punts de vista que es perden i sobre els quals no s'informa. Per això, em quedo especialment amb el teu darrer paràgraf: el tràngol que han passat les famílies durant aquests 9 mesos i que, en comptes de buscar medalles, el que convindria és buscar on s'han comès els errors i que els responsables es disculpin.

    ResponElimina
  12. CLIDICE, és injust que certes imatges ens facin oblidar la bona feina que es fa en molts casos, però és el que hi ha. Això de "NO governamentals" és, si més no, discutible. Donaria per a un parell de llibres ben bons. Però coincideixo amb tu que el govern ha d'exigir responsabilitats després d'haver-se d'involucrar en temes pretesament aliens.

    NÚR, certs temes són compromesos, sí. I quan hi ha vides pel mig la cosa es complica. Però no hem de perdre de vista un sentit crític per a avaluar el que ens diuen i el que ometen. Crec que amb les disculpes no n'hi ha prou, però seria un principi que veig lluny de la realitat.

    ResponElimina