dimecres, 11 d’agost de 2010

Llàgrimes de nimfa

Justin Sweet - Perseus

Diu la llegenda que Andròmeda plorava mentre esperava la seva mort encadenada a la roca. La seva mare, Cassiopea, havia desfermat la ira de Posidó tot afirmant que elles eren les més belles de les Nereides, les nimfes del mar. El déu marí, per a donar-li una lliçó, havia enviat a la balena Cetus a assetjar les platges, i segons l’oracle, només el sacrifici d’Andròmeda podia apaivagar la bèstia.

Però Perseu, recent completada la seva gesta amb la medusa, va passar per allà i tan bon punt veié a la jove nimfa, se n’enamorà. Parlant amb Cefeu i Cassiopea, els va convèncer de casar-se amb la seva filla si aconseguia matar el monstre i alliberar-la. I un cop tancat el tracte, va aprofitar el cap encara sagnant de la medusa per petrificar la bèstia i derrotar-la.

Les constel·lacions de Perseu i Andròmeda estan juntes al cel i al seu voltant s’hi poden trobar Cassiopea, Cefeu i Cetus, i també Pegàs, el cavall alat que sorgí de la sang de la medusa. Diu la llegenda que Cassiopea està del revés com a càstig per la seva arrogància.

I a què ve tot això? Doncs resulta que fins el 24 d’agost podem gaudir de l’espectacle dels Perseids, una de les pluges d’estels més populars. El seu origen són les restes del cometa 109P/Swift-Tuttle, i s’anomenen així perquè semblen tenir l’origen en la constel·lació de Perseu. No és la pluja d’estels més important que podem veure, però és popular per la seva alta freqüència que pot arribar fins a 100 estels per hora, i per tractar-se d’una pluja d’estiu amb la bonhomia climatològica que això representa. Aquest any, a més, coincideix amb la lluna nova que permet una millor observació. Aquest fenomen s’anomena també Llàgrimes de Sant Llorenç per la proximitat de la festa del sant, i d’aquí la meva associació d’idees.

Si voleu gaudir-ne, res millor que allunyar-se de la ciutat de matinada, preferentment el dotze o tretze d’agost. Posem per cas que pugeu al costat oest de la muntanya amb una manta per estirar-vos i una bona història per explicar a la parella mentre van caient estels. No em direu que la imatge no mereix les llàgrimes de la nimfa.

12 comentaris:

  1. Una més que bona recomanació+explicació.

    Quina llàstima, que molts treballem per la ciutat. A Tarragona, per exemple, si mirem al cel acostumem a veure-hi només un magnífic barret de fum que ve del sud i de l'interior. Sumat, clar, a una esplèndida contaminació lumínica.

    I en diuen progrés...

    *Sànset*

    ResponElimina
  2. La proposta és més que interessant, però només tinc a l'abast la platja de Barcelona i amb la contaminació lumínica...

    No obstant això, s'intentarà... :-) Gràcies per ferm-m'hi pensar!

    ResponElimina
  3. Gràcies per recordar-nos aquests mites, em semblen sempre unes històries de gran imaginació... I si, pinta bé el teu pla de contemplar estels, a veure si el podem posar en pràctica, m'ho apunte!

    ResponElimina
  4. No coneixia aquesta possibilitat. Això sí, al Temps vaig sentir que entre ahir i demà es poden veure els estrelles per Sant Llorenç, no?

    ResponElimina
  5. Un any més, al poble han organitzat, per divendres, una trobada a la pista poliesportiva nova per poder veure la pluja d'estels; i a més hi haura també un parell de telescopis per anar observant altres coses mentre avança la nit.

    ResponElimina
  6. Veient la que va caure ahir, i la previsió d'avui, no n'estic tan segur de les meves 'recomanacions', però vaja ...

    SÀNSET, és que som uns urbanites, nassos. S'agafa el cotxe, es fan uns quilòmetres ... i voilà! Ja som lluny de la contaminació de la city. Això sí, si et cau un xàfeg i has de tornar ...

    RITA, és que a l'agost o estàs de vacances o s'han de buscar activitats!

    ADA, ja he dit per aquí alguna vegada que m'apassiona la mitologia, així que aprofito qualsevol excusa per a escalfar-vos el cap. ^^

    ALBERT, ai, no t'he entès, ho sento ... Els Perseids i les làgrimes de Sant Llorenç són el mateix, simplement dues nomenclatures diferents.

    LLUÏSA, benvinguda. Espero que el temps us acompanyi, que la cosa està difícil.

    ResponElimina
  7. Gràcies per la rebuda. Doncs no, el temps no ens ha permès gaudir de l'espectacle; de moment, ho han ajornat fins diumenge, a veure si hi ha més sort.

    ResponElimina
  8. Hola Joan

    he descobert el teu bloc i m'he fet fidel seguidor, espero que tinguis bon estiu!

    Jordi Cirach
    L'À | L'imperdible de L'Ànima
    http://www.imperdibleanima.blogspot.com

    ResponElimina
  9. Noi, al meu poble estava ennuvolat ennuvolat, res de res...

    ResponElimina
  10. LLUÏSA, nosaltres tampoc no hem tingut gaire sort, així que haurem d'esperar uns dies. Potser la lluna no acompanyarà tant, però què hi farem.

    JORDI, benvingut i gràcies. No em deixes més remei que tornar-te la visita.^^

    ZEL, jo ja puc fer propaganda que no he vist una punyetera estrella. Ja és mala sort, tot el cap de setmana ennuvolat.

    ResponElimina
  11. Ahir sí que durant prop de tres hores vam poder gaudir de l'espectacle de mirar cap amunt.
    Pel què fa a la lluna, almenys ahir, estava al costat oposat des d'on surten els persèids i ja s'havia post abans de que comencés la pluja d'estels.
    Per cert que jo tampoc en vaig veure cap, però perquè estava més pendent de les explicacions de la persona que ens guiava pel cel i de mirar pel telescopi.
    Que tingueu sort, si ho torneu a intentar.

    ResponElimina
  12. LLUÏSA, vaja, dius que vau tenir sort però que no en vas veure cap! Així m'agrada, el món és dels optimistes, i cal saber gaudir de tot plegat més que no pas de la pura 'captura' d'estels ... O serà que jo tampoc he vist gran cosa.

    ResponElimina