dijous, 19 d’agost de 2010

Un llibre a la motxilla

Si hi ha alguna cosa imprescindible a la meva motxilla aquesta és, sens dubte, un llibre. No concebo el fet de sortir de casa per uns dies sense transportar algun tipus de material de lectura per a cobrir les hores mortes de peatge forçós. En transports, o simplement en la calma del descans posterior a un dia de turisme, sempre hi ha un racó per a llegir una estona, i és part de la litúrgia relaxant que ha de comprendre qualsevol descans laboral. Així que es fa essencial una previsió al respecte.

Les meves manies a l’hora de fer la tria d’aquest material de lectura donarien per a omplir una novel·la sencera, però tampoc és la intenció avorrir-vos aquí amb tota la faramalla que em gasto. Valgui dir, simplement, que tinc dos sistemes bàsics, i que n’utilitzo un o altre en funció del temps disponible i les característiques del viatge. Si he portat una previsió suficient, això vol dir que m’he acostat a les biblioteques i he remenat molt i força fins a escollir un o dos volums que em semblin interessants. Però si se’m llença el temps al damunt el que faig és deixar un espai a la motxilla i comprar quelcom a l’aeroport, acció que eleva el risc a quotes considerables. Sigui com sigui tot llibre escollit ha de complir una característica fonamental. Ha d’estar ambientat en el territori a visitar. A més, procuro també que sigui escrit per un autor local, però això només és un punt extra que no sempre s’acompleix. Aquesta (si voleu, estranya) manera d’actuar, m’ha reportat tantes decepcions com descobertes, però en tot cas, aporta una mica més de profunditat al viatge.

Aquest any el nostre destí és la costa oest dels Estats Units, del gran canó als boscos de sequoies, de las reserves índies als parcs regentats per l’ós bru. Així que hauré de buscar un llibre que reflecteixi l’autèntic tarannà americà abans de mitjans de setembre, que és quan marxem. Llàstima, doncs, que Decision Points, les memòries de George W. Bush, hagi endarrerit la seva publicació fins al novembre. O ben mirat, potser no.

9 comentaris:

  1. Jo et diria més, jo no agafo el metro si no porto alguna cosa per llegir, encara que només sigui per un parell o tres de parades.

    Quan vaig de viatge el criteri sol ser el pes del llibre, bàsicament. Mai havia mirat de llegir res ambientat allà. Però he de reconèixer que m'ha agradat llegir Millenium pels volts de viatjar a Suècia, si bé el viatge no m'ha semblat espectacular, sí que m'ha fet molta gràcia reconèixer els llocs que cita el llibre, i reconec que no paro de mirar coses al google maps, i fins i tot traduccions de coses en suec!

    Déu n'hi do el viatge que us heu muntat! Ara, tria una altra lectura, per déu! No se m'acudiria mai a mi llegir aquest llibre.

    ResponElimina
  2. Sí, Joan: llàstima (o potser no) que sigui fins al novembre, perque per aquelles dates t'hauràs de llegir algun llibre ambientat en una capital d'Europa, oi? ;)

    Per cert, enjoy the trip, you two!

    ResponElimina
  3. Jo m'emporto el què estigui llegint en aquell moment; sovint no surt de la maleta, però és allà.

    ResponElimina
  4. Home, sempre pots agafar la del Salinger, que fa molt americà...

    Jo m'enduré l'últim del Monzó que, com és un recull d'articles, em permet anar llegint a estonetes sense enganxar-m'hi massa.

    Quines vacances, tu!

    P.S. La verificació de paraules és "fieste". El sr. blogger serà un altre "tipo intuïtiu"???

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. Casumlolla, casumlolla, uns tan a prop amb la canadenca i uns altres tan llunt flipant en colors... Quina envejaaaaaa!!!! Que disfrutis!

    ResponElimina
  6. Alça, quin viatget!

    Jo també porto un llibre al damunt sempre, encara que sigui per anar i venir de treballar. I, per descomptat, quan viatjo també, però miro que sigui petit i no pesi massa normalment.

    Doncs sort que no sortirà fins al novembre, tot això que t'estalvies! :P

    ResponElimina
  7. XEXU, els trajectes curts els faig en moto, així que no tinc opció de llegir. Però quan em desplaço en transport públic ho faig darrera un llibre o una llibreta. Malalts que estem, mira.
    I no pateixis que si vull llegir parides compraré una revista del cor. Si és que sóc un cínic, però el Bush ... per favor. Ni parlar-ne.

    FERRAN, les vacances encara em queden lluny, com Berlín, però això no treu que no es puguin començar a assaborir!

    LLUÏSA, com si d'una assegurança de vida es tractés!

    SÀNSET, no ho sé, a mi el Salinger no m'acaba de fer el pes. Haurem de fer un treball de recerca sobre les paraules de verificació. De vegades són ben curioses, sí.

    ZEL, suposo que jo sóc dels que flipen en colors? Hehehe. Encara falata una miqueta, però vaja, es mirarà de gaudir, es clar.

    RITA, ja pot sortir quan vulgui, la veritat. No em fixo massa en el pes, perquè si pesa poc em dura poc també ...

    ResponElimina
  8. un bon viatge que desitjo sigui profitós i aprofitat, quan a les memòries de Bush, jo les aparcaria en algún racó. Bones vacances!

    ResponElimina
  9. FRANCESC, no pateixis, que no penso ni acostar-me a les memòries d'aquest personatge que encara m'amargaria les vacances!

    ResponElimina