dimecres, 1 de setembre de 2010

Desconnexió

Porto dies un tant absent de l'activitat blocaire. He estat per aquí tot l'agost mantenint oberta aquesta casa mentre la majoria éreu fora, però a mesura que tothom s'ha anat reincorporant jo he anat desconnectant.

Fins ara tenia molt clar que les meves havien de ser unes vacances tardanes, i m'ho havia pres amb dedicació i calma, però ara que tothom t'explica les seves aventures i que els darrers ja han començat a desfilar ho veig una mica més a prop i he comès el terrible error de començar l'espera. I encara em queden gairebé tres setmanes!

Ben mirat, potser és que començo a esgotar el pot de les essències, però no tinc molt a dir. No ho sé, no hi ha moviment, no hi ha notícies, i l'únic que m'envolta són històries de vacances encara calentes al record. Potser vosaltres tampoc no esteu per històries tot just aterrats. No ho sé. La qüestió és que em trobo desganat i la meva producció ha caigut sota mínims. Escric molt menys que fa unes setmanes, i no només al bloc. Les pàgines no flueixen igual, hi dedico menys temps i el que dedico és menys productiu. Poc rendiment, molta mandra i la sensació constant de tenir el cap a una altra banda. Necessito unes vacances.

16 comentaris:

  1. Caram! quina feinada m'has donat només tornar! No m'estranya que se't vagin acabant les piles tenint cada cop més a prop la teva escapada :)

    ResponElimina
  2. Jo he estat absent tot l'agost... i sembla que encara no he tornat del tot. El problema de marxar és tornar a agafar el ritme i el problema de ser-hi sempre és que de vegades ve gust fer una pausa...

    Pensa en positiu: cada cop queda menys per les vacances i, quan tornis, ens podràs explicar les teves; nosaltres ja haurem mig oblidat les nostres! argh! ;)

    ResponElimina
  3. Amic Joan, conec la sensació que descrius com... com... com si l'hagués viscuda en primera persona! Noi, què t'he de dir que no sàpigues: aquestes coses passen. Segurament sí, que necessites vacances després d'un estiu al peu del canó. Agafa-t'ho amb calma, desconnecta de blog i quan tornis de les vacances, segur que ho fas amb ganes de reprendre el Cops de ploma.

    Desconecta, descansa!

    ResponElimina
  4. M'inclino a pensar que el teu cap ja està lluny. Quan ens fem a la idea de que agafem vacances, ja no hi ha res a fer, el cos ens deixa de funcionar, ja no tira. Si saps que tens una feinada per davant, et mantens en tensió. Però a la que canvies el xip... se't faran llargues aquestes setmanes, però mira-ho pel costat bo, només són tres setmanes, i una ja està a més de la meitat. S'acosta el moment.

    ResponElimina
  5. Sempre he cregut que "l'activitat blocaire" ha de ser un "esbarjo", totalment voluntàri i lliure, d'escriure quan un mateix vulgui... i si no en tens ganes o no tens res a dir, no cal agobiar-se, no hi ha cap obligació cap a ningú; aixó, com bé saps, no és cap "feina": espero que no entris mai al "Club de blocaires agobiats per l'obligació de tenir que escriure quelcom cada dia", que és cada cop més nombrós...

    Gaudeix de les teves "yankee-vacances" i ja ens explicarás (i ensenyarás).

    ResponElimina
  6. CLIDICE, hehehe. Molta lectura? Les piles no se m'acaben, no, però necessito una recàrrega aviat.

    NÚR, no m'agrada gaire positivar els meus pensaments en detriment dels altres. De debó que em sap greu que l'oblit s'imposi.

    FERRAN, crec que l'expectativa de les vacances és quelcom social, un tant il·lusori, i em fot que m'ataqui, la veritat. Però és el que hi ha i caldrà capejar-ho. No n'estic segur que desconnexió i descans siguin germans.

    XEXU, sí, tinc el cap a l'altra banda de l'Atlàntic. Gràcies pels ànims?

    TXABI, totalment d'acord. Però escriure sempre ha estat per mi una necessitat vital, no parlo ja del bloc. I això vol dir que si no tinc ganes d'escriure és que no tinc ganes de fer res! Estic desganat en general, d'aquí la preocupació (entre cometes, cal dir).

    No patiu, que em prenc la medicació i continuo al peu del canó. I no, si sóc qui crec que sóc, aquest serà un bloc de llarga durada. No cal patir per això. Si deixo d'escriure, preocupeu-vos per la meva salut. ^^

    ResponElimina
  7. Últimament a mi també em costa me´s escriure. Potser és el fet d'haver estat tot l'agost treballant, el propi temps...
    Que et provi la desconnexió!

    ResponElimina
  8. Joaaaan!!! Que ja no ens queda res! Si has aguantat tot l'agost, què seran aquestes 3 setmanes curtes que ens queden? Ara, tot s'ha de dir que jo, a aquestes alçades, també m'arrossego! XXX

    ResponElimina
  9. ALBERT, encara us donaré una mica més la murga abans de desconnectar!

    ARIANA, avui ja és divendres, així que ja en queden dues només. I diuen que les penes a mitges són mitges penes, així que fem com si només en quedés una. Què et sembla? ^^

    ResponElimina
  10. El cap descansa abans que el cos quan s'acosten les vacances. I quan comencen; descansen fins i tot les orelles.

    Ves fent el compte enrere i ... no deixi's d'explicar-lo!!! :)

    ResponElimina
  11. Joan, jo quan no estic inspirada em faig un fart de llegir, blocs, llibres, revistes, no paro. M'agrada la poesia. Llegir i rellegir. Sense fer res més em tornen les ganes d'expresar-me.

    Porta't a Amèrica bona lectura, els llibres llegits a viatges tenen quelcom de diferent, perquè llegir és fer un viatge i quan llegeixes a un viatge en fas dos paral·lelament.

    ResponElimina
  12. Nen, tranquil q tu ets el q te les vacances més aprop !! jo no se escriura , pero t'haig de dir q desde l'exposició de pintures m'he quedat buida i no he pintat res!! ja no se si m'enrecordare de fer-ho. Jo tmbe penso q les vacances no son tan relaxants com voldriem ! Un any sabatic , amb calerons , aixo no ho he fet mai i crec q tots ens ho mereixeriem!! Africa, Vietnam,Australia,Amazones,Nil,India,Mar roig,Polinesia............he dit amb calerons xq caminant es necesitaria una vida i no he tigut cllns de passarla aixi!!

    ResponElimina
  13. ÒSCAR, 9 dies laborables. Les meves orelles estan frisoses per descansar!

    BLN, llegir i escriure és el que faig després de respirar. Potser de vegades baixo el ritme, però no sé aturar-me. Dos viatges, en prenc nota.

    ROSA, és qüestió de moments, tothom tranquil. Un any passa aviat, jo voldria una vida sabàtica!

    ResponElimina
  14. No obilgatòriament, esclar, però hem de fer que ho siguin. sino, malament rai.

    ResponElimina
  15. com tu he patit un procés així. Ara, piles carregades i contar històries!

    *Sànset*

    ResponElimina
  16. FERRAN, seguiré connectant per desconnectar, no hi puc fer més!

    SÀNSET, ben aviat, cops de ploma viatgera!

    ResponElimina