dilluns, 27 de setembre de 2010

L'ona

Abans de res hauríem de disculpar-nos per trigar tant a fer-vos saber coses de nosaltres, però que coi, estem de vacances, així que segur que ens disculpeu. Aquí hi ha accés a Internet arreu, però està pensat per dur el teu propi portàtil. Que els comerços tanquin a les cinc o les sis no ajuda gaire tampoc. No, no m'he descuidat els accents*, simplement, aquest teclat no en té, i bla, bla, bla ...

Ara mateix venim de banyar-nos a les aigües del Colorado, al llac Powell. De passar un diumenge típic d'Arizona, capejant les calors d'aquesta terra digna del seu nom a l'únic llogarret d'aigua que s'hi pot trobar. El dinar a la motxilla, una passejada de bon matí i després a relaxar-se a les cristal·lines aigües d'aquest racó de somni. Avui ha estat un dia profitós, tot i això, perquè a primera hora del matí ens hem encaminat a un sorteig de loteria. Volem visitar The Wave, i l'única manera d'accedir-hi és obtenint un permís especial. Vint al dia, deu per Internet amb 3 o 4 mesos d'antelació i 10 més per sorteig d'un dia per l'altre. Ahir ho vam provar sense sort, però avui sentíem les vibracions! Així que demà tenim una extenuant excursió sota una solana d'espant, per trobar-nos amb un tros de roca només accessible a un reduït grup de privilegiats.

Vam començar aquest perible pel país sense nom a San Francisco, travessant el Golden Gate embadalits. Les platges de Califòrnia però, ens han sigut esquives. Santa Bàrbara, Malibú, tot amb uns nuvolots terribles que ho feien irreconeixible. On són els descapotables, els polis en pantaló curt i bicicleta i les nenes en biquini i patins? Als parcs naturals la cosa va començar a anar molt millor. Aquí tot és a l'engròs. Sequoies gegantines, distàncies enormes, canons inabastables ...

Grand Canyon ha estat el nostre darrer destí abans d'arribar on som ara. I quin destí! Plantar la tenda ja es tot un esdeveniment, però esgotar-se sota el sol abrasador caminant durant hores per unes gorges que no s'acaben mai no té preu. Sí, és cansat, però la recompensa es troba al llarg del camí.

Aquest país sense nom concret és una terra inesgotable, coneguda per contínues influències, i no obstant, terriblement canviant i inabastable. Hi ha moltes amèriques, moltes cultures. L'equilibri és complicat, però és alhora el que aporta una riquesa sense fi a tot allò que tenim al davant. Des d'aquestes terres, dins la reserva Navajo, aquest contrast de cultures és més viu que mai. Aquí les lleis tribals són tan vigents com les estatals, i fins i tot utilitzen zona horària pròpia!

No patiu, seguirem explicant-vos les nostres aventures tan bon punt en tinguem ocasió.

*Missatge editat a posteriori. Podeu trobar les imatges aquí.

16 comentaris:

  1. Espectacular Wave, no? No la coneixia.
    Aprofitant la feliç avinentesa de tenir una (segur) excel.lent fotògrafa al teu costat, nen, en pròxim post ens el podries il.lustrar una micona, no?? Volem veure polis en calça curta! Aitx, no, que d'aquests dius que ara no en gasten.

    Have fun & let us know!

    ResponElimina
  2. Coi quina sana enveja...i a qui que ja estem a onze graus

    ResponElimina
  3. i dale el ferran i les fotos... :-D
    però de fet estaria be veure'n alguna il·lustració... potser quan torneu, és clar... de moment, a gaudir!

    ResponElimina
  4. Ja t'ho deia jo ja que tot aixo es molt gran ....
    Una abraçada a tots dos
    Núria

    ResponElimina
  5. Quines enveges que ens provoqueu! Està tan ben escrit que només per això ja fan ganes!

    Disfruteu força!

    Utnoa

    ResponElimina
  6. Tot un plaer llegir-vos les cròniques :) passeu-vos-ho bé :)

    ResponElimina
  7. Quan parles d'aquests llocs sembla q ja els hagi vist , tenen un punt de nostalgics!! m'encantaben les pelis de l'oeste i ho descrius tan perfecta!! Que ho disfruteu moltissim.

    ResponElimina
  8. els polis en calça curta, els descapotables i les noies en bikini només deuen ser a les pelis.

    Quina enveja estar a Colorado,

    que vagi molt bé la resta del viatge.

    salut

    ResponElimina
  9. Guau! Quin viatget, eh?
    Que el gaudiu tot el que pugueu!

    ResponElimina
  10. Ooooooh!! deu ser fantàstic ser allà!! gràcies per compartir amb nosaltres les experiències :) fa venir una salivera... d'anar-hi... uf!!!

    A gaudir!!

    ResponElimina
  11. Moltes gracies a tots pels vostres comentaris, de tornada a casa ja us respondre com cal, paraula.

    Les fotos hauran d'esperar, que als cibercafes no es pot utilitzar el disc dur i per tant no puc descarregar res. Tot i aixi, prometo un bon recull per delectar-vos la vista.

    Gracies per passar, les vostres paraules ens acosten una mica a casa!

    ResponElimina
  12. Ostres tu! Així que el gran-canion aquest és més gran que el de Port Aventura???

    Me n'alegro que les coses us estiguin anant bé... i que tingueu internet ben aprop!

    Ens segueixes informant!

    *Sànset*

    ResponElimina
  13. Ahhhh... que en son de practics aquests americans, que no posen accents enlloc. I nosaltres, que ens entossudim a posar-ne arreu, com si fossin la cosa mes important del mon.

    Com has pogut veure, el meu teclat s'ha solidaritzat amb el teu!

    *Sànset*

    ResponElimina
  14. Ari i Joan, gaudiu d'unes vacances ben merescudes. Molt millor Arizona que Los Monegros, la veritat... Per cert, heu de saber que el ZP ha dimitit i ha reconegut que no té ni flowers ni d'economia ni de res, que s'ha tornat a obrir l'esvoranc d'El Carmel i ha ofegat al Montilla i més polítics que anavem a inaugurar el Metro, també el TC ha tornat a fotre mà al que quedava d'Estatut i ha obligat a legalitzar els toros (de la marihuana no ha dit res, de moment), com que no troben al Montilla ja es planteja anul.lar les eleccions i fer un govern d'urgència nacional amb la Belén Esteban, el Boris, el Neng de Castefa i la mare que els va parir. En resum: no torneu, quan la cosa estigui millor us avisem, val?
    Xavi, Belén & Marc

    ResponElimina
  15. Hola nois,
    Realment disfruteu de les vacances, que per aquí tot i la vaga seguim igual, una mica revolució i res més. El més important el Barça a empatat a la Champions, jajjaa...
    Us esperem a la tornada amb les vostres fotos i aventures.
    Salut,

    Eli

    ResponElimina
  16. FERRAN, l'enlaç que us vaig deixar no reflecteix la realitat. Després vam tenir més sort amb el temps, i sí, hem vist polis en bicicleta i pantalons curts. Però no els hem fotografiat, em sembla, sorry.

    GARBI, ostres, el xoc tèrmic ha estat el pitjor d'aquests primers dies. Quin canvi!

    KIKA, la meva dona està descarregant fotos. Quan la tria comenci a tenir dimensions manejables ja penjaré alguna cosa. Paraula.

    UTNOA, vaig escriure els missatges a cuita corrents, que mai teníem temps, així que es fa el que es pot. Moltes gràcies.

    CLIDICE, molt bé, la veritat. Ai.

    ROSA, ostres. Vam estar a Calico Ghost Town, una antiga ciutat minera abandonada i reconvertida en museu-atracció turística. Oest autèntic.

    FRANCESC, que no que no, que el que surt és el que hi ha. Al final alguna cosa de tot això hem vist.

    DOOMMASTER, doncs, vés, ja s'ha acabat i tot.

    ULLDECUC, ai, salivera en tinc jo ara de rellegir-me.

    SÀNSET, sí, una mica més gran, no et pensis. Que vols que et digui, a mi els accents m'agraden. Sense ells potser et diria Sansét, vés a saber.

    XAVI, BELÉN i MARC, massa tard. Ja som aquí gaudint de la realitat. Ai, ai.

    ELI, el Barça és l'única actualitat que hem seguit, i només els resultats, sense saber si hem jugat bé o què!

    ResponElimina