dijous, 28 d’octubre de 2010

A cops de ploma

No sé per on començar, tinc massa coses a dir per a un espai tan petit. No puc treure’m del cap les paraules d’en Joan Solà al seu darrer article: ‘si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?’. No vull embrutar-la amb les meves foteses i no obstant, tinc necessitat de dir, de cridar, que res no canvia si no empenys per a canviar. Tenim molta feina per fer i no podem permetre’ns seguir amb aquest desgavell. Baliga-balaga i a esperar l’autobús. Vull cridar fins a escanyar-me que ja n’hi ha prou d’aquest color. I m’enfronto a la paret de maons de les meves pròpies mancances.

L’hauré de fer caure a cops de ploma.

7 comentaris:

  1. Endavant, Joan ! perquè, si no ho fem nosaltres... qui ho farà ?

    ResponElimina
  2. Aquest espai és la teva contribució a fer caure aquest mur que, tard o d'hora, en pots estar segur, acabarà caient.

    ResponElimina
  3. entre tots hem de fer la força, sigui com sigui

    ResponElimina
  4. escribim, aleshores existim, i puix que ho fem, en català si us plau.

    ResponElimina
  5. L'Albert ho ha dit molt bé. No es tracta de mirar les mancances, que tenim absolutament tots, sino d'aportar el nostre granet de sorra, i granet a granet construir una base sòlida! Ho fas tan malament i tan bé com qualsevol de nosaltres, Joan; l'important és que, entre tots, estem fent!

    ResponElimina
  6. TXABI, si alguna cosa hem après corrent és que no s'arriba a meta sense anar acumulant quilòmetres de mica en mica. Aquest espai és el meu pla d'entrenament!

    ALBERT, n'estic segur. Aquest espai o un altre, tan és. Sóc un guerrer de la causa, fins al final.

    GARBI, en solà ens deixa un gran buit, així que haurem de redoblar esforços. Ja m'arremango.

    FRANCESC, no sé escriure d'altra manera, tinc la mala costum de pensar en català!

    FERRAN, tranquil que no és un exercici de renúncia sinó una reivindicació d'empenta. Que cal treballar? Doncs, som-hi.

    ResponElimina
  7. Com van dir tres mestres (un en grec i dos en català):

    "Més lluny, hem d'anar més lluny".

    I molt més!

    *Sànset*

    ResponElimina