dimarts, 19 d’octubre de 2010

La closca de la tortuga


Els noms són esquerps als States. El país, fet i fet, no en té, de nom. Estats units n'hi ha molts al món, així que no és quelcom gaire concret. Afegint d'Amèrica tampoc no és concretar gaire, ja que al continent hi ha d'altres unions estatals. Als nadius se'ls coneix com a indis americans, un nom ben desafortunat que sembla referir-se als nadius de l'índia migrats allà. [M'agradaria rebatejar-los. Què tal el poble foragitat?] El poble foragitat en diu l'Illa de la Tortuga del seu continent, però no està molt clar que aquest nom tingui arrels històriques. Sembla que és més aviat un invent modern per a prestigiar la terra que els seus ancestres no van tenir necessitat de batejar.

Els espanyols van sembrar el continent de noms obvis. Una terra on fot una calor de forn: Califòrnia. Una zona àrida a més no poder: Arizona. Muntanyes de roca: Rocalloses. Allà on comencen les neus: Nevada. Un canó gegantí: Gran Canó. El riu vermellós que el travessa: Colorado. Un afluent menor: Little Colorado (o Colorado Chiquito, com en deien originalment). Definitivament, no es van trencar molt el cap. Potser tan poca concreció explica que aquesta sigui una terra tan fraccionada, amb tantes realitats diferents convivint en equilibri, potser difícil, potser desigual, però equilibri després de tot.

Els darrers dies del viatge s'han concretat a San Francisco, vagarejant amunt i avall quasi tant com dins els parcs, i descobrint paratges i racons d'aquesta ciutat enmig la badia. Com a cirereta el primer entrenament de la temporada de curses travessant el Golden Gate enmig d'una intensa boira.

Ja som a casa i com el Cops de Ploma ja no s'edita pel món he retirat el globus terrestre amb barret de cowboy que l'ha presidit aquest dies. Algú s'hi havia fixat?

Acostumo a ser un paio positiu, però fa un parell de dies que tinc el bon humor pels núvols tot i la feinada que tinc al davant aquesta setmana. Qui sap, potser han estat aquestes setmanes intentant esbrinar què és el que manté unides les diferents peces de la closca de la tortuga.

Podeu trobar les imatges de tot el viatge aquí.

13 comentaris:

  1. L'humor té a veure amb el país? Potser senzillament és la tardor...

    ResponElimina
  2. Potser el Ruben te'n diria varies de coses que mantenen aquesta unió, ja saps, i la veritat es que moltes vegades no s'equivoca ...
    Núria

    ResponElimina
  3. Home, és normal estar de bon humor després d'un viatge com el que heu tingut, i això que sembla que en parlis amb cert recel, o de manera crítica. A veure si continues amb aquest bon humor quan portis dos dies treballant.

    ResponElimina
  4. Ben tornat...això és causa del jet lag, ja explicaràs més coses

    ResponElimina
  5. Mai m'havia parat a pensar sobre els noms dels llocs als States. Però aquesta observació és extensible a qualsevol lloc no? Plaça Major, Carrer de l'esglèsia, Carrer ample, Montserrat, Aigüestortes, Marbella....

    ResponElimina
  6. Bentornat company, i que duri aquest bon humor molt de temps!

    ResponElimina
  7. Tota la vida que havia pensat que “l’illa de la Tortuga” era on vivia el mestre Mutenroshi...

    Això dels noms és ben curiós: tota terra conquerida n’acostuma a tenir de ben poc originals. I el que més ràbia em fa, els “nous”: Nova York, Nova Orleans, Nova Escòcia, etc. I per no parlar dels conqueridors castellans, que en molts casos no es van ni dignar a posar el “nou” al davant de la fundació: Toledo, Mèrida, Jerez, Trujillo, Talavera, etc. I territoris amb noms de paios que manaven o que eren importants: Louisiana, Filipines, Isabela, etc.

    Amb el maco que era Tenotitchlan i Mexica!

    Bé... això, ben tornat i me n’alegro del teu bon humor. Que et serveixi per “postejar” –tot i la feina- a un ritme ben alegre!

    *Sànset*

    ResponElimina
  8. Què bé que estiguis de bon humor, un viatge com aquest (t'he anat llegint) és d'aquells que els fas durant anys! :) Ben tornat i ara a gaudir dels records i a pensar en el proper :)

    ResponElimina
  9. ZEL, l'humor és innat, però tornar de vacances ajuda a ser encara més positiu.

    NÚRIA, a mi se m'acut que el federalisme i el viu i deixa viure hi tenen quelcom a veure ...

    XEXU, tenen tantes coses criticables com envejables, no pretenia mostrar recel. De fet m'ha agradat moltíssim. Avui és dimecres i segueixo de bon humor. Sóc molt, molt, molt optimista jo. ^^

    GARBI, avui ja no m'ha costat dormir. Però poc més explicaré. No n'heu tingut prou?

    BLN, sí, la reflexió és un tant absurda, però la genera el nom del país que em sembla gairebé surrealista. De vegades em deixo emportar per les paraules, sóc un malalt lingüístic.

    DOOMMASTER, gràcies. El bon humor, repeteixo, el porto de sèrie.

    SÀNSET, massa episodis de Bola de Drac, em temo.
    En realitat l'Illa de la Tortuga és un nom difús també. De fet no és una illa, i illes Tortuga n'hi ha també a Australia, a les Filipines, a Malaisia, Taiwan, Fiji, Tailàndia i Haití!
    El respecte a les cultures anteriors no ha estat mai una condició dels conqueridors.

    CLIDICE, la meva cartera de viatges em genera salivera suficient per capejar uns quants anys, però em sembla que tu tampoc no ets manca!

    ResponElimina
  10. Si et serveix de consol, al menys jo si m'havia fixat en la versió "googlera" del teu logo; vaig pensar: ben currat ! (encara que jo vaig interpretar sempre el barret, no com de cow-boy, sinó com del tipus "Indiana Jones").
    Ben tornat ! (i penja fotos aviat...).

    ResponElimina
  11. Un recorregut que ha resultat enriquidor. Pel que expliques, sembla un món força diferent a l'europeu.
    Feliç retorn a casa!

    ResponElimina
  12. TXABI, algunes preguntes són retòriques. Ostres, sí que tenia un aire google, sí. Pel que fa a les fotos, jo també presiono per tenir-les aviat!

    ALBERT, de vegades el turista no s'enriqueix gaire, però el viatger sempre ho fa. El món és un lloc molt gran i molt divers. Europa també, però els nostres vicis els tenim massa vistos.

    ResponElimina
  13. Et dono la raó: massa dosis de Bola de Drac. I –això queda entre nosaltres (que no ho llegeixi ningú més...)- encara en mirem algun capítol.

    Sobre això de l’Illa de la Tortuga. Quan vaig llegir la teva entrada ja hi vaig pensar: “mira quin nom més típic”. De fet, seria sospitós que els indígenes l’anomenessin així. He estat mirant alguna cosa, i he vist que el terme “illa tortuga” el va posar de moda el poeta i ecologista Gary Snyder a mitjans dels 70 del segle passat. “Illa Tortuga” va ser el títol d’un dels seus reculls de poemes. Ara, pel que he vist sembla que molts grups indígenes nord-americans han fet seu un terme (l’exemple el tenim amb el Manataka American Indian Council), que ja ho era. Això sí, sospito que fins que Snyder el va posar de moda es referien habitualment al seu territori com "les terres de les tribus dels cinc dits”. De totes maneres, fins i tot en Gary Snyder es planteja que li sembla difícil que els indígenes definissin Amèrica del Nord com a “illa Tortuga” al•ludint a la seva forma, ja que no acabaven de controlar això de fer mapes...
    (Ja em disculparàs l’ínfula “historiadora” que he patit. Gajes del oficio, que diuen).

    I sí, si alguna cosa comparteixen tots els conqueridors és que volen conquerir, i habitualment ho fan a qualsevol preu...

    *Sànset*

    ResponElimina