divendres, 8 d’octubre de 2010

L'encís de la farsa

Enmig del desert, apareguda enmig de la calitja com si d'un miratge es tractes. Dimensions impossibles, d'escala no humana. Així ens apareix Las Vegas.

Venim de rodar per les muntanyes, els deserts i les valls, i arribem a la capital de l'oci cap al vespre, després de conduir durant hores per llargues carreteres rectes i seques. Res a l'horitzó més enllà de planures, roca erma, arbustos cremats i algun Joshua tree. I després d'això tones i tones de ciment armat generant una ciutat lluminosa i cridanera. Estem aclaparats. Avancem cap a The Strip, el cor de Las Vegas, i els neons ens enlluernen. La gentada es fa visible a base de pell i carn. Vint-i-un botó, vestits de nit d'infart, minifaldilles que passarien ben be per minicinturons, escots fins el melic, talons de pam i molta gomina. Però és ple de farsants, la gent aparenta més del que és i els decorats esplèndids dels hotels no resisteixen una ullada propera. Són de cartró pedra. Las Vegas és l'encís de la farsa, l'efecte cridaner d'una ciutat engolida pel seu propi miracle que mira de viure al límit per tal de seguir endavant.

Però som al ball i decidim ballar. Directes al Bellagio. Ens aparquen el cotxe i contemplen les fonts, sí molt espectacular, però dura tot just un minut o dos i després no en queda res. El carrer recupera la vida, i els Elvis i les Marilyn tornen a bellugar-se amunt i avall. Aquí res no dura gaire, però l'espectacle continua. El nostre encanteri s'acaba per manca d'energia, i com la Ventafocs, hem de retirar-nos quan toquen les dotze. Estem rebentats.

L'endemà ja ens trobem plenament integrats a la disbauxa. El primer que fem és anar al Tix4Tonight i comprar entrades per diversos espectacles. Quasi a meitat de preu. Immediatament després, toca anar a esmorzar, que el dia serà llarg. Visitem hotels temàtics plens de llum i color mentre ens dirigim cap a l'exhibició de Bodies. No deixa de ser curiós que no ens decidíssim a veure-la a Barcelona i ara sí. Serà l'influx de la ciutat. Dinar quelcom ràpid, donar-se una capbussada a la piscina i fer un menú pre-theatre al restaurant Michael Mina mentre li explico a un maître argentí la situació política a Catalunya i la desafecció amb Espanya. A continuació anem a veure O, del Cirque du Soleil, un macro-espectacle immens on l'aigua hi té un paper destacadíssim. Absolutament increïble. I per acabar la nit, Fantasy, espectacle picant al Luxor. Al casino hi hem perdut divuit dòlars després de quasi dues hores de joc. No hem fet mal negoci.

Sí, una farsa gegantina, però val la pena deixar-s'hi portar, si més no per un parell de dies. I el cert és que la hem acabat gaudint molt més del que crèiem. Llums i colors, focs d'artifici, i el show que continua.

*Missatge editat a posteriori. Podeu trobar les imatges aquí.

6 comentaris:

  1. Hi vaig ser, un sol cop (suficient) molts anys enrere. Descrius ben bé el que vaig sentir, ho he tornat a sentir llegint-te... un xou, llum i color, cartró-pedra... el Port Aventura del mig Oest americà.

    Un horror propi del Hollywood més plagat d'efectes especials, però no està gens de més trepitjar-lo un cop a la vida, oi?

    Això de Bodies... trobo que aquestes coses passen; de vegades, quan ets a casa, penses que ja hi aniràs, potser, o potser no. De vacances, tot es veu amb uns altres ulls.

    Bona (continuació de) ruta a tots dos!

    ResponElimina
  2. La veritat és que no m'atreu ges ni mica. Em sembla que no podria estar envoltat de tanta falsedat.

    ResponElimina
  3. No hi he estat mai i no em crida l'atenció. Ha de ser espectacular veure sorgir aquell monstre del no-res. I si només vau perdre 18 dòlars, encara podeu estar contents, que la banca sempre guanya!

    Que segueixi provant!!!

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. Pel que expliques, sembla que sigui un autèntic caos! No hi he estat mai ni m'ha atret tampoc. Però, almenys, segur que deu ser un lloc únic i diferent a tota la resta.

    ResponElimina
  5. FERRAN, ostres, el primer impacte va ser més aviat horrible, però quan et deixes portar la farsa acaba encisant. Cal anar amb compte.

    XEXU, va home, és creure's el glamour i sortir a veure l'espectacle! És una farsa, d'acord, però coi a l'engròs.

    SÀNSET, som de natura, i ho seguim sent, però Vegas va ser espectacular, no es pot negar.

    ALBERT, sí, és caòtic com una festa contínua. O t'hi afegeixes o te'n vas. Però si ets capaç d'afegir-t'hi és una festassa de les groses.

    DOOMMASTER, doncs això que et perds. De debò, una farsa sí, però també encisadora.

    ResponElimina