diumenge, 24 d’octubre de 2010

Micruficció















Per trencar els meus dubtes
va dir que m'estimaria tota la vida.
La vaig creure, i és clar,
no vaig tenir més remei que matar-la.

12 comentaris:

  1. M'encanta. Absolutament genial! (Sort que és microficció!!!)

    ResponElimina
  2. Si ho haguessis fet allà al Gran Canó, i no ho posessis al blog, ehem, ningú no ho hagués sabut...

    ResponElimina
  3. sort que es de ficció, no crec que a ella li fes molta gràcia la decisió.

    ResponElimina
  4. No, no que és viva, avui l'he trobada corrents la cursa de la dona!

    (és broma, ja sé que no és ella)

    ResponElimina
  5. No et preocupis que qui més qui menys ha matat algú...

    *Sànset*

    ResponElimina
  6. ARIANA, petitona, és una sort que siguis la primera a comentar ...

    XEXU, ostres, la ficció és només ficció i qualsevol semblança amb la realitat és pura reincidència. O potser no era així?

    TXABI, el jesuita? em sembla que no et segueixo. :S

    FRANCESC, ja se sap, la vida de vegades té aquests coses.

    BELÉN, vas ser tu qui va dir que t'agradaven els meus experiments literaris. Però gràcies per la coartada.

    SÀNSET, les mosques al cotxe no s'hi valen, pobretes.

    DOOMMASTER, sí, digues-li a ella, això.

    ResponElimina
  7. "Lo bueno, si breve, dos veces bueno" (B.G. 1601-1658); no és fácil saber dir tant en tant poques paraules.... això és el que et volia transmetre; m'ha agradat molt.

    ResponElimina
  8. És com allò del "la maté porque era mía" però en versió experimental; m'agrada! :)

    ResponElimina
  9. TXABI, ostres, gràcies. Se m'havia escapat.

    FERRAN, experiment reeixit, doncs.

    SÀNSET, pobretes. A més, ignorades.

    ResponElimina