dimarts, 12 d’octubre de 2010

Natura desbocada

Després d'abandonar el desert i els vestigis de la més desbocada civilització el nostre destí era el parc natural de Yosemite. Molts quilòmetres de carretera erm pel mig, i tot un canvi de registre. Abandonem Las Vegas en pantalons curts i samarreta però a mesura que anem devorant quilometres tot canvia. El paisatge es torna verd i muntanyós, el clima fred, i els núvols comencen a amenaçar el nostre camí.

Amb la nit arriba la pluja i les primeres mostres reals de fred, fred de debò. La tempesta ens sorprèn travessant les muntanyes. Encara hem de fer un bon grapat de quilòmetres malgrat decidir aviat que ens aturarem abans del previst. La nit ens atrapa enmig una intensa pedregada amanida amb llamps que ens apareixen en els quatre punts cardinals, i els darrers quilòmetres es converteixen en una odissea infinita. Un sopar calent i un llit arrecerat es converteixen en un petit luxe. El poble on hem anat a parar, també. Sopem a un típic local de pel·lícula, raconet amb sofà prop de la finestra i la sensació de seguretat que donar l'escalfor.

Però Yosemite se'ns nega. Ens llevem enmig un fred ben intens que ens fa desenterrar els anoracs. Al centre d'informació ens confirmen les males notícies. Ha estat una nit imprevisible i el Tioga Pass, el pas de muntanya que preteníem travessar està colgat de neu a primers d'octubre, quan sol tancar a mitjans de novembre! Tancat com a mínim durant els dos propers dies. I no nomes això, els tres passos més al nord també estan tancats, així que només queda obert un accés a Yosemite, la porta oest, situada just a l'extrem oposat d'on ens trobem. I no tenim alternativa, estem just a l'altra extrem de tot el que volem fer després, així que la nostra única alternativa es conduir durant cinc hores per donar tota la volta. De pas, rescatem uns motxillers que han fet el camí d'anada a peu durant vint dies, i ara amb el pas tallat no tenen com tornar! Se'ns uneixen en aquest llarg perible i ens passem el dia al cotxe. Són gent encantadora, així que la fem petar tot el dia.

L'endemà la pluja insisteix en aigualir-nos la festa, així que decidim deixar Yosemite per millor ocasió i seguim camí. Tornem cap a San Francisco, i com que portem marge ens endinsem al nord cap a Napa Valley i les seves vinyes. Fem nit i dia entre vinyes i oliveres, carabasses i blat, i ens dirigim a San Francisco per agafar un vol intern cap a Yellowstone, el parc dels parcs.

Aquí hem tornat a trobar la fortuna i el temps de cara. Fot un fred que pela, però ens hem allotjat a West Yellowstone, a l'Hibernation Station, en una cabanya idíl·lica a tocar del parc. I ens hem inflat a veure fauna. Portem tres dies de bisons, alces, rens ... I ahir, per fi, vam veure un ós. Però això no és tot perquè avui hem vist un llop donant mort a un bisó a no més de dos-cents, dos-cents cinquanta metres d'on érem nosaltres. Absolutament meravellós.

Encarem la recta final del viatge. Demà agafem un vol de tornada a San Francisco, on passarem els darrers dies abans de tornar cap a casa, però en aquests darrers dies podem afirmar que hem contemplat la natura desbocada.

*Missatge editat a posteriori. Podeu trobar les imatges aquí.

4 comentaris:

  1. Caram Joan, quin constrast amb l'entrada anterior. De la farsa més farsa a la natura en estat més autèntic. Crec que t'envejo més aquesta experiència que l'altra. Bon final de viatge, aventurer!

    ResponElimina
  2. Ostres! Jo vaig estar a les rocalloses, i feia fon temps, però m'esglaio de pensar i imaginar-me la vostra situació.
    Això si, molt emocionant!
    Acabeu de passar millor viatge!

    ResponElimina
  3. Ei parella!!!això ja s'acaba però aquí vos esperem amb els braços oberts i moltes ganes de sentir les histories d'aquest viatje i, per supost, d'una presentació amb imatges.
    vos trobem a faltar!!!!
    Ester i Berto

    ResponElimina
  4. BLN, ostres sí, va ser un canvi radical. Jo també em quedo amb aquesta part, tot i que en algun moment de la tempesta estàvem acollonits. Però cal assaborir-ho tot!

    AGNÈS, ara ho veig emocionant. Aleshores no tant ...

    ESTER i BERTO, ai, que ja estem per aquí. Ai la pallissa que us donarem amb les fotos.

    ResponElimina