dimarts, 2 de novembre de 2010

Al cim del Tretzevents


Al seu llit de mort, el vell entrelluca la seva esposa.
–M’has fet feliç. Ho saps, oi? –diu esgotant el seu alè.
A la vella li somriuen els llavis, però els seus ulls ploren. Amb un suau espurneig, es transforma i torna a ser jove. Ell somriu i mor en pau sense tenir temps de posar paraules al seu darrer pensament. Ella el llegeix.
–Sempre has estat preciosa.
La darrera llàgrima corre galtes avall.
–Ja no hi faig res aquí. Me’n torno al cim del Tretzevents.

Al cim del Tretzevents ballaven les bruixes.

12 comentaris:

  1. que maco però que fort, les coses bones no haurien d'acabar

    ResponElimina
  2. Un escrit per posar-se a plorar, realment. I un ull espectacular.

    ResponElimina
  3. molt maco i màgic. És avui el dia dels morts, ahir era tot Sants

    ResponElimina
  4. Que bonic! :-)
    Realment fa caure la llagrimeta!

    ResponElimina
  5. GARBÍ, crec que encara no som capaços d'encaixar la mort amb naturalitat. Al final tot s'acaba, però hi ha coses qu val la pena viure fins a la fi.

    XEXU, ningú ha dit que plorar sigui dolent. La imatge és una cerca de Google, però aquest iris és per perdre-s'hi.

    FRANCESC, ara li hem de dir pel cognom? ^^ La data és significativa, cert.

    DOOMMASTER, les llàgrimes agredolces són les que val la pena vessar.

    ResponElimina
  6. Joan, he trobat el teu blog a través dels bocins de lluna de la Mar. Penso que m'hi quedaré.

    Per cert, maleïdes casualitats...

    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Ostres tu!

    Bo... i trist.

    Ara hauré d'anar a demanar la baixa...

    *Sànset*

    ResponElimina
  8. VIOLETA, benvinguda. Què hi tens contra les casualitats? M'he perdut alguna cosa?

    SÀNSET, i què al·legaràs? Mal de lletres?

    ResponElimina
  9. Costa molt acceptar la mort. Vaig sentir que era un tema tabú i que per això ens costava tant acceptar-ho.

    ResponElimina
  10. Ho deia pel tema de la mort d'una persona propera. El darrer post que he publicat ho deixa força clar.

    ResponElimina
  11. ALBERT, els tabús estan per superar-los, però per fer-ho cal encarar-los, i amb l'excusa del tabú no s'encaran. Segle XXI i seguim sense saber com encarar-ho.

    VIOLETA, ostres, ho sento. No sé què dir. Sempre he cregut que les coses succeeixen per alguna cosa. La mort és dura d'acceptar, però és llei de vida, no ens en salvarem pas. Hem de saber agafar-nos als records dolços.
    Crec que el text és trist, però destil·la un cert optimisme. Jo voldria morir així, sabent-me recolzat, estimat, i deixant que el bon regust de la meva vida ompli els darrers instants. Una abraçada.

    ResponElimina
  12. Unes línies delicioses. M'ha encantat, Joan.

    ResponElimina