dimarts, 30 de novembre de 2010

Crònica negra de Berlín

Com aquell qui diu, acabem de tornar de Berlín de la 1.TBfC. Torno a casa i no faig més que llegir cròniques ensucrades del dies a la capital alemanya, i digueu-me reaccionari o radical, però no us cregueu un mot del que digui tota aquesta gent. Quin fracàs, per Déu, quin fracàs.

El primer culpable de tot plegat és en Ferran, que no m’estranya que deixés la feina de guia turístic perquè, pobre nano, no s’hi devia guanyar molt bé la vida. La cúpula del Bundestag tancada per amenaça terrorista, el seguici del Putin impedint-nos parcialment l’accés a la porta de Brandenburg, la puntualitat alemanya reflectida en un dinar a quarts de cinc, si és que se li pot dir dinar a fotre’s una salsitxa de peu en una guingueta tronada, i un desfici incontrolable pel vinatxo calent també anomenat glühwein o glu-glu per aquells que troben l’original absolutament impronunciable.

I després la colla-pessigolla, in alfabetical order. En DooMMasteR perseguint-nos amb la càmera, pesadet, el noi i explicant-nos la llarga vida del bloc. L’Eulàlia, que també ens persegueix amb la càmera i crida per fer-se sentir explicant les seves batalles d’un bloc hereu d'adolescents d’institut, ai. La més llesta de tots va ser la Francesca que amb l’excusa d’un mal de panxa es va quedar a l’hotel passant de tota la història, això sí, després d’encolomar-li el mort a la Teresa, que en teoria era la seva acompanyant però que va acabar sent qui combregava amb la creu. La Kika també va arrossegar la Jèssica,  i es va presentar carregant unes horribles gorres verdes des de casa amb la pretensió de fer-les ensenya de la trobada. Pobra nana, la Jèssica, abocada a passar tres dies entre gent rarota que només parlava de blocs i política.

Però encara n'hi ha més. La Lluïsa, vacil·lant d’ascendència teutono-anoienca per encarar els sota zero com si fes una mica de fresqueta i prou. La Mar, i les seves llibretes amb un irrompible somriure de congelació instal·lat que fa confondre contínuament la neu i el sucre. La Nur, a qui ja fèiem prou anys com per a actuar d’una manera més assenyada, delerosa per cometre tot tipus de vandalismes especialment si la via ferroviària hi està afectada. O la Rita, que es passa els àpats delectant-se amb els ous del granger i l’absència de salsitxa, mentre s’escapa quan pot rere ofertes hoteleres per a seguir enredant-la. I per acabar, però no per això menys rarets, en Sànset que passeja per Berlín carregant ensenyes mentre llença diatribes històriques i l’Utnoa que es passa el dia plorant les misèries de l’hotel ronyós que han triat sota la guia del nostre il·lustre berlinès, mentre controlen sense aturador els progressos de l’Assumpta, que és qui  ens dissenya el logo i els controla el bloc. Quasi res.

Apa, i a tot plegat li sumes un fred de tres parells de collons, cadascú al seu rollo que el programa fa figa, una companyia de vol penosa, unes trobades per llegir textos forçats, una ració de tiramisú a compartir entre vuit, que et portin a veure cases ocupades i locals d'ambient i ja em diràs que caram hi fan quinze persones que no es coneixen de res mirant d’anar juntes pel Berlín oriental. Ho sento Ariana, espero que m’ho puguis perdonar algun dia.

29 comentaris:

  1. Ha estat horrorós. No veia l'hora de deixar-vos a tots, a tu el primer naturalment, a l'aeroport. Quin espant, tot el cap de setmana frisant per gaudir de la fresca al meu ritme, mentre em veia obligat a aguantar-vos als 14 i, a sobre, fer bona cara. Si és que se m'acut cada cosa...

    Quan diumenge tornava en tren cap a la ciutat, després de llençar-vos a l'aeroport, somreia de pensar que per fi havia acabat el malson. Marededeusenyor!

    ResponElimina
  2. Plas, plas, plas!!!!

    Que bo, que bo, que bo, Joan!!!! He rigut de valent! hahahaha

    Suposo que això ho fas perquè a la propera no se n'apuntin gaires oi? ;-)

    ResponElimina
  3. Hehe, això mateix, Rita, és una estratègia ben estudiada ;)

    ResponElimina
  4. Molt "llestet" aquest Joan, Ferran! ;-)

    ResponElimina
  5. Sou tots una panda de sociòpates!

    *Sànset*

    ResponElimina
  6. Genial! Res millor que la crítica sanota! L'única cosa que em fa ràbia és que ens vam oblidar de seguida de dir glu-glu perquè trobo que era una expressió que hauria fet fortuna. Molt més que això tan lleig de "glivain"!

    Per cert, aquesta trapelleta de la segona edat va enganxar un adhesiu de la I TBfC (on, per cert, agraïa a l'Assumpta la confecció del logo) a les escales mecàniques d'alguna via (de cuyo número no me acuerdo) de l'estació de Sants. Si algú el veu, que ho digui! :)

    I, per cert 2, falta la crítica d'algú, oi? Qui s'atreveix amb el filòleg?!

    ResponElimina
  7. Això anava a dir jo!
    JOAN t'has deixat els pitjors! Aquella parelleta que ens va fer el salt a tots marxant un dia abans. ELL com una canalla, saltironejant i xerrant pels descosits, i això que ja era dels veterans! i mira amb ELLA no m'hi posaré, que em va caure de conya! ;)

    Utnoa

    ResponElimina
  8. Per cert, que t'has passat a l'odisfera potser?

    Utnoa

    ResponElimina
  9. Si així és com tractes als amics, no m'imagino el que pots arribar a dir-li a un enemic.

    Boníssim Joan, quina "pentinada"!

    ResponElimina
  10. tal qual !!!
    una història terrible! sort que només va durar dos dies :-D

    ResponElimina
  11. i això que semblava un bon minyó!
    mira-te'l ell què espavilat ventilant els draps bruts a la catosfera...
    ja ho diuen que no et pots refiar de desconeguts...

    ResponElimina
  12. Què bò això de l'odisfera, Utnoa!!

    ResponElimina
  13. Tot el que expliques és ben cert!!! És tal com va passar! No hi ha res d'invenció! Tan sols un canvi wen els punts de vista.

    Ara bé, la veritat, Joan, ets més fals que un "duro sevillanu", que ja et val anar fent la rialleta quan en realitat pensaves tot això de nosaltres ;P

    (Plas, plas, plas!!! Molt bo!)

    ResponElimina
  14. Entenc que és una broma, no? o és que anava en sèrio... Apa, que si és en sèrio ets un bandarra i ja em perdonaràs l'expressió...

    ResponElimina
  15. FERRAN, horrible, sí. Afortunadament ja som a casa lluny de la vostra influència.

    RITA, estratègies o no, ja em diràs si he dit gaires mentides...

    SÀNSET, un panda és un mamífer carnívor de la família dels úrsids. Mot masculí. Psicòpates orgullosos & Co.

    NUR, aquí estic, no m'amago. Què és això de demanar crítiques?

    UTNOA, grrrrrhhhh. Mira que esmoladets que tinc els ullals ....

    LLUÏSA, qui ha parlat d'amics? Si és que us ho he d'explicar tot, caram.

    TXABI, ai, que els glu-glus donen per molt.

    KIKA, dos i mig, quasi tres! Terrible, encara tremolot.

    MAR, va, si no us sabíeu ni fer la maleta ...

    EULÀLIA, broma? ficció? realitat? somni? qui som? d'on venim?

    ResponElimina
  16. Ves en compte quan surtis de casa, a veure si un parell d'armaris de l'est et trencaran les cames...

    P.S. I no és una amenaça, és un avís.

    *Sànset*

    ResponElimina
  17. Molt bé Joan, veig que al menys hi havia una persona com cal dins el grup, tu m'has entès! abans un mal de panxa que aguantar tant bon rotllo que desprès s'acostuma un de seguida i no vegis per tornar a la vida normal de les empentes per pujar a l'autobús i les discussions amb les hostesses simpàtiques d'Easyjet (posem-hi per cas).

    PS. A la Teresa ja la vaig enredar amb la idea de que em cobrís les esquenes, ella no ho sabia, però els amics estan per això, oi?... per prendre'ls el pel impunement! ;-)

    (Molt bona la crònica Joan, enhorabona pel sentit de l'humor, què és el més útil dels que un pot tenir per anar per la vida)

    ResponElimina
  18. Per un moment he pensat: caxis m'he ficat al blog del Dr. Muerte o al d'El senyor gerent. Uiiii quin bon rotllooooo ^^

    ResponElimina
  19. Aixis en que quedem? Es broma o no penses tornar-te a apuntar a una trobada blogaire?.
    Jo l'únic que em crec es el fred, soc molt fredolic i segur que us deurieu congelar.

    ResponElimina
  20. Uff!!! quin descans m’ha quedat!!! Ja em començava a estranyar que això dels blogs era tot molt ensucrat i que amics/amigues que som! i quina dolçor! Començava a pensar que això de la catosfera era un món....de coto fluix, de núvol (mai millor dit)...que bé, que bé!!! sou mediterranis, de sang llatina (o calenta), i de carn i ossos.
    L’any vinent podríeu anar a un lloc més càlid... no sé,... un lloc com ara... Lleida, per exemple. Us asseguro que a l’estiu fa una calor que empesta, i així el Ferran sortiria de la fredor berlinesa que veig que se us ha ficat als ossos. ;-)

    ResponElimina
  21. Isabel, no me'n parlis, de la fredor: en aquests moments estem a -9° però segons els experts, la temperatura de sensació és de -22°C, gràcies a un ventet molt oportú.

    L'any que ve... hmmm... no sé, Portugal, per exemple? ;)

    ResponElimina
  22. Pesadet amb la càmera diu... sort, sort que no em vaig tajar, per què si no trobaries el teu carrer tot empaperat de fotos teves pixant al water del restaurant!

    Si és que amb quines 14 persones m'he anat a trobar jo a Berlin!
    Us odio!

    ResponElimina
  23. DooM, quin trauma portem tots a sobre, eh? hehe... Tots fossin com aquest!!!!!!!

    ResponElimina
  24. SÀNSET, els armaris de l'est no em fan gens de por, si encara fossin calaixeres del nord ... Millor friki que aspirant descafeïnat, nano!

    FRANCESCA, gràcies. Espero que el "mal de panxa" hagi desaparegut ara que ja no hi som!

    ARIS, fred en feia una miqueta, sí. Però no hi ha res prou seriós com per prendre-s'ho seriosament.

    ISABEL, de vegades som taaaaan bones persones que cal una mica de brega, oi?

    FERRAN, ets un ploramiques, una mica de fred i ja et queixes. Traumatitzadet et veig.

    DOOMASTER, devies anar tajat perquè no recordes que no vaig passar pel lavabo. Els fotomuntatges no s'hi valen, home.

    ResponElimina
  25. No confonguis "frikisme" amb "juantxisme".

    Friki


    *Sànset*

    ResponElimina
  26. SÀNSET, sí, encara he de repassar el Vida i miracles de l'home viciós. Aviat.

    ROSA, hehehe, ens has ben calat!

    ResponElimina