dimecres, 17 de novembre de 2010

Haiku nº 7

     Zhang Jingna (Zemotion) - de la sèrie Forgotten Fairytales 

L’oblit, ja fóra
l’últim crit d’esperança
abans de perdre’s

11 comentaris:

  1. Caure a l'oblit... la pitjor condemna posible.

    ResponElimina
  2. morir és caure en l'oblit deia Fuster.

    No sabia que fessis haikus, jo hi tinc un bloc on en publico un cada dia....

    salut

    ResponElimina
  3. Un haiku foscot, eh? això ho arreglem amb uns quants Glühweins ;)

    ResponElimina
  4. Perdona Joan, fóra del verb èsser?

    ResponElimina
  5. DOOMMASTER, doncs què vols que et digui. En aquest cas l'oblit és una mena d'alliberament.

    FRANCESC, l'haiku és per a mi com una peça de llenceria fina per a una noia. No m'hi sento còmode pel dia a dia, però en les ocasions especials ...

    FERRAN, foscot, sí. Però la imatge ho era, no sé, la noia fa cara de necessitar oblit, vés. Els Glühweins millor per ella.

    BELÉN, sí. Accent diacrític. Amb accent quan és una forma del verb ser. Sense accent per l'adverbi.

    ResponElimina
  6. Això ja ho sé, però si és així, cóm s'entén?

    l'oblit fóra l'últim crit si no fos que....

    és el primer de l'èsser que no ha nascut, i s'amaga concebut al ventre de la memòria...

    (És una hipòtesi)

    ResponElimina
  7. Ai, ai, que al final em tornaré a sentir filòloga! Sí que és fosc: jo crec que l'oblit ajuda algú a ensortir-se'n de no sé on. Ara això de l'ésser no nascut ja se m'escapa. :)

    ResponElimina
  8. Si al darrer crit l'acompanya l'esperança i aquesta no fuig cames ajudeu-me... no serà el darrer, home.

    *Sànset*

    ResponElimina
  9. BELÉN, sé que ho saps, però la pregunta em descol·loca. A veure, no sóc d'explicar-me molt que la interpretació personal de cadascú és tan vàlida com la meva però ja que insisteixes ...
    A veure, en altres paraules vindria a ser quelcom així: L'oblit, si no fos oblit, seria una última esperança a la que aferrar-se, en un intent desesperat d'oblidar per a no perdre's.

    NUR, la noia de la imatge fa cara de necessitar oblidar quelcom, d'aquí la inspiració.

    SÀNSET, l'esperança sempre hi és. De vegades oblidar és un eufemisme, i cal una acceptació conscient, més realista però també difícil.

    ResponElimina
  10. Caure en l'oblit és, per regla general, dolent. Tots tenim la necessitat de compartir, de tenir algú al nostre costat. Quan deixem de ser important sper algú ens quedem sols. I això ha de ser horrible!

    ResponElimina
  11. ALBERT, brrrr, un calfred a l'espinada aquesta idea teva.

    ResponElimina