dimarts, 21 de desembre de 2010

El silenci del mort

Per mantenir la farsa de l’ovella feliç
dibuixaran si cal un nou món,
amb velles noves regles.

Però tancat i mut encara colliré idees,
i sols aconseguiran de mi
el silenci del mort.

7 comentaris:

  1. OVELLA FELIÇ?...
    UN NOU MON?....
    RECOLLIR IDEAS?....
    VIU¡
    EL SILENCI DE LA MORT?
    EL SOROLL DE LA CONVIVENCIA.....
    JUGANT AMB BARCELONA

    ResponElimina
  2. Si senyor, allò que no ens podrà robar mai ningú són les idees... i per molts anys!

    Vas veure ahir el convidat a TV3? no és que sigui seguidor del Pau Riba, però la idea que va donar sobre la democràcia anava en aquesta línea que exposes i em va semblar molt ben trobada.

    Salut!

    ResponElimina
  3. En poques paraules dius un munt de coses, que resumeixes molt bé amb la frase "la farsa de l'ovella feliç".
    Sona a nom de pub anglés, però és una altra cosa. Bufff...

    ResponElimina
  4. Espero, impacient, el teu comentari sobre la "IMPERIOSA NECESIDAD, GRACIAS AL TS" de que el castellà sigui també llengua vehicular en el nostre sistema educatiu...
    (estan tensant massa la corda, i sembla ser que, tard o d'hora, el que volen és que aquesta corda "peti").

    ResponElimina
  5. ANÒNIM, no cridis, coi, que espantes el personal. Benvingut, no he entès gairebé res, però benvingut.

    WOSTIN, benvingut també (2). No ho vaig veure, que no sóc gaire de tele, però vaja, la democràcia és un engany si només podem opinar un cop cada quatre anys.

    LEBLANSKY, benvingut també(3). Hahahaha, això del pub anglès està molt ben trobat, sí.

    TXABI, estic esperant que em baixi la febre, que si dic el que en penso a raig em tanquen el bloc per utilitzar un vocabulari inadequat.

    ResponElimina
  6. Doncs a mi, aquestes poques paraules, me les hauries d'explicar millor.

    I no és cap problema utilitzar vocabulari inadequat. Només falta que ens censurem nosaltres mateixos, collons!

    :)

    ResponElimina
  7. NOA, benvinguda. No tinc per costum explicar-me massa que m'estimo més cremar-vos neurones, però sent una primera vegada podria fer una mica d'excepció. Fa?

    Som ovelles d'un ramat, socials i ben avingudes, i ens ho posen tot fàcil perquè pasturem sense emprenyar massa. Almenys, aquesta és la façana. Però si les ovelles comencen a enfosquir el color, el pastor canviarà l'escenari, les lleis i el món per evitar-ho. Però ja hem estat abans a totes les pastures.

    L'ovella negra només tindrà repòs a l'escorxador, però fins aquell dia podrà pensar i cridar. Recollir idees i llençar-les al vent per tenyir la llana d'altres, i només podran silenciar-la amb el silenci de la mort.

    P.S.: És perillós demanar explicacions a qui li agrada escriure. Tendeix a donar-les.

    ResponElimina