dimecres, 1 de desembre de 2010

Marshmallow blocaire

Una trobada blocaire no és una trobada blocaire sense una activitat blocaire. Així que l'excusa blocaire de la primera Trobada Blocaire fora de Catalunya (1.TBfC) va ser una marshmallow blocaire. Aquesta llaminadura dolça, esponjosa, batuda i remenada es pren torrada en alguns països, però no pas a Alemanya. A Berlín la llar de foc era un canal de televisió, però la potent calefacció de la recepció de l'hotel feia que el foc semblés ben real. Així que cap allà ens vam dirigir a torrar la nostra marshmallow.

El joc consistia en la redacció prèvia d'un text que contingués vuit de les deu paraules següents: cervesa, bloc, E.T., brúixola, U-Bahn o S-Bahn (que vindrien a ser metro i rodalies berlinesos), somni, marshmallow, rellotge de paret, loteria i alcalde. Com podeu comprovar no tenen ni cap ni peus ni cap relació òbvia, però tots plegats ens les vam empescar per a redactar amb elles un seguit de textos. Després en Ferran, que feia de moderador sense participar, repartia els textos a algú diferent de l'autor i calia endevinar qui l'havia escrit. Cada error comportava un glühwein de penyora i, per més que el vi calent passi molt bé en la freda alemanya, equivocar-se gaire podia significar agafar una bona turca.

Un servidor, poc afeccionat a l'alcohol, no va tenir més remei que encertar l'autor/a a la primera. El glühwein va caure igualment, però un ha de ser amo del seu destí.
Aquest és el text que em va tocar llegir:

Acaba de pujar a l’avió. Per ell volar és tan divertit com escoltar el missatge de cap d’any d’algun antic alcalde de Cornellà. Neguitós percep com se li remou tot. El cor li batega amb força. Amb massa força pel seu humil parer. Se sentiria més segur sobre una bicicleta voladora pilotada pel cosí guerxo de l’ET, n’està convençut. Sort d’aquelles càpsules miraculoses que sempre l’acompanyen. Se’n pren una, pel que pugui ser. Pensa. Barrina sense enraonar amb ningú. Per què coi es diuen Boeings aquests trastos? a cas rebotaríem com ho fa una pilota de bàsquet si ens fotéssim una nata (omet explicitats)? Creu que no... I qui em manava tenir un blog? No podríem haver programat la trobada blocaire fora de Catalunya a Sant Julià de Lòria, per exemple? I què no podríem arribar en metro fins a Berlín? No deien que la U-Bahn aquella era tan completa i tan llarga? Ja podria tenir alguna estació al terme de Barcelona...

Preguntes que no admeten resposta que, sense que se n’adoni, el fan caure en el més profund dels sons. El diazepam de 50 grams ha complit.

Un parell d’hores més tard es desperta sobresaltat pel que sembla ser el so d’una alarma. El rellotge de paret (un rellotge de paret???) de l’avió marca l’hora exacta en que està programat l’aterratge. Sospira alleujat. Ha tingut un somni ben estrany on només hi apareixia un cartell on s’hi podia llegir clarament “marshmallow”. El nom m’és familiar, pensa tot gratant-se el cap. En Ferran en comentaria alguna cosa. Bé, es deurà poder menjar i, sigui el que sigui, segur que estarà ben bo sucat en cervesa tèbia.

Sou capaços vosaltres d'endevinar l'autor del text?
Igualment, el meu text corre per algun altre bloc. Sou capaços de trobar-lo?
Teniu temps fins diumenge. Per cercar textos, autors i pistes, podeu anar als blocs de la 1.TBfC que trobareu a la dreta. En Sànset ha promès diplomes d'honor ...


16 comentaris:

  1. si, si, d'aquest si que me'n recordo! la pista era clara! però és clar, s'ha de tenir informació privilegiada per fer-la servir :-)

    ResponElimina
  2. Sí, sí! D'aquest si que m'enrecordo! Podem tornar a jugar? Si hi ha diploma o entrepa de "choped..."

    ResponElimina
  3. Miracolo, senyor amo del seu destí, jo també el recordo, aquest! Considerant la meva lamentable memòria, això no és pas poca cosa :)

    I si el premi és que torneu tots a Berlin? Aitx, que un mercat de Nadal sense els "meus" blocaires no és el mateix!

    ResponElimina
  4. En aquest hi ha alguna que altra pista, no?

    Utnoa

    ResponElimina
  5. Sí, sí jo també el recordo aquest. Què ningú no s'anima a dir res? Si jo fos vosaltres posaria 10 comentaris amb els 10 noms. Segur que l'encerto. ni que sigui a la desena. Ningú no ha dit que l'ordre compti, oi?

    ResponElimina
  6. Diria que aquest text l'ha escrit una dona què dóna a entendre que és un home, per despistar! els homes no saben el que és un diazepam de 50 grams. I si ha estat un home, ja podeu eliminar en Ferran. Ah! una dona que té parents a Andorra...què ho encerto?

    ResponElimina
  7. KIKA, la informació no és sempre privilegiada?

    DOOMASTER, ho sento jo tinc un prestigi que mantenir i el choped no entra al meu diccionari.

    FERRAN! Que tan glühwein t'afecta les neurones!!

    UTNOA, n'hi ha unes quantes, de pistes, només cal saber trobar-les.

    EULÀLIA, dona, ningú ho ha dit, però si algú fa trampes d'aquestes li enviarem un diploma ben especial ..

    ISABEL, deu possibles autors/es. Dos homes i vuit dones després de descomptar en Ferran, que no jugava, i a mi que no podia tenir el meu propi text. Sé que és un diazepam, i sé que cinquanta grams tombarien un elefant, així que la teva teoria és, si més no, dubtosa. Respecte als parents a andorra no et puc ajudar, ni idea, però, puc preguntar perquè ho creus?

    ResponElimina
  8. Pots preguntar, Joan, pots! doncs perquè aquesta senyora (ara ja ho tinc clar), ha escrit això "No podríem haver programat la trobada blocaire fora de Catalunya a Sant Julià de Lòria, per exemple?". Gràcies per la informació del diazepam, no en tenia ni idea... tu creus que els homes es prenen pastilles quan han de pujar a un avió? bé, potser si!!

    ResponElimina
  9. ISABEL, te'n faries creus de la quantitat de floretes que corren pel món. I en general els homes són moooolt més exagerats que les dones, 50 grams, tú diràs.
    Ara, que si és el cas, segur que es va amagar, no fos cas que el descobrís algú ...

    ResponElimina
  10. De totes les dones que hi ha a la colla, la que he llegit més és la Francesca i crec que no és el seu estil, per tant no puc encertar-ho, tot i que m’atreviria a dir que és una dona que té parents a Andorra o bé li agrada esquiar. No l’espanta el fred, amb això ja podeu eliminar totes les fredoliques però si que li fa molt respecte pujar a l’avió! També sembla una mica impacient, això m’ha fet pensar en l’Eulàlia, però seria molt difícil de dir... Bé, jo ja ho deixo aquí, espero haver ajudat una mica.

    ResponElimina
  11. Isabel, ara sí que m'has mort. Jo semblo impacient?

    Busca pistes i contrapistes i ho trobaràs.
    O potser no.

    No ens creguis en res del que diguem, que semblem bons nanos i nenes però us volem fer ballar el cap ;)

    ResponElimina
  12. Ja ho veig, ja. A mi ja em surt fum!! No t'enfadis Eulàlia, però quan has demanat a la gent que s’animessin he notat una certa impaciència, com la del personatge en qüestió per arribar a... o més ben dit, per baixar de l'avió! Me’n vaig a buscar pistes a veure que trobo. Petonets ;-P

    ResponElimina
  13. Per la conversa de dalt, és una dona segur. Ho diu amb tanta seguretat que no diria pas el contrari. És la Lluïsa? Què complicat que és!

    ResponElimina
  14. Joan, que amb la teva crònica negra estàs donant pistes... o no, ves a saber!

    ResponElimina
  15. Jo d'aquest també me'n recordo! ara, veig a tothom bastant despistat...

    *Sànset*

    ResponElimina
  16. ISABEL, gràcies per participar, però ja veus que anaves ben perduda.

    EULÀLIA, som uns embrollaires!

    ALBERT, gràcies per participar, però també t'has ennuegat amb les pistes.

    LLUÏSA, sembla que no.

    SÀNSET, d'això no se'n diu record! Trampós! I jo que et volia fer enrabiar dient-te floreta ...

    ResponElimina