dijous, 9 de desembre de 2010

Moltes veritats i poques mentides

L’altra dia us preguntava qui sóc, i la cosa va generar una certa reflexió. He escrit coses que no penso i penso coses que no escric, però tot el que escric m’ho penso, pensant com serà llegit. Em preocupa el que dic, perquè tal com diu la Clidice, no em preocupa el què penso, sinó perquè penso el que penso. Per extensió, no em preocupa el que escric sinó perquè escric el que escric, i no em preocupa el que llegeixo sinó perquè llegeixo el que llegeixo. Des d’aquesta petita finestra sempre he mirat de ser creatiu a l’hora d’escriure, provant d’incitar a reflexionar al voltant del que es llegeix. Crec que cal aprendre a llegir, per qüestionar el món i els propis valors per tal de créixer.

Els documents confidencials que Wikileaks va filtrant aquest dies posen de manifest, un cop més, que ens cal un sedàs per valorar a qui ens creiem i perquè. I què voleu que us digui (expressió molt meva que m’agrada utilitzar, ves), sóc un juganer. Així que avui us proposo jugar a jugar. Ni a guanyar ni a perdre, només a jugar pel sol fet de divertir-nos jugant. Com?

Agruparé en tres conceptes dues veritats i una mentida, sense cap ordre, per tal que conegueu una mica de mi o potser per confondre-us. Tal vegada tot plegat alhora. De què es tracta? Doncs d’entretenir-vos, fer-vos pensar i colar una entrada més al bloc. Què us pensàveu? La gràcia no és trobar respostes ja que no penso dir res més si no és sota tortura, així que no proveu d’estirar-me la llengua. En comptes d’això  apreciaré els vostres comentaris amb el mateix estil. Ja ho heu llegit, dues veritats i una mentida.

Aquí van les meves (moltes) veritats i (poques) mentides:
Semblo més jove del que sóc potser perquè 1.no m’he entrompat mai, 2.no he fumat mai i 3.no he tastat les drogues. Tinc molta imaginació però 1.em preocupa la meva salut mental, 2.he estat en tractament antidepressiu i 3.m’han dit Joan-sense-por. Sóc un paio pacífic, però tinc a l’armari 1.un arc compost, 2.una espasa de mà i mitja i 3.una escopeta de repetició. Escric el Cops de Ploma però 1.sovint és una obligació, 2.em retinc de publicar tot el que escric per no atabalar i 3.sempre he deixat inacabats els meus projectes literaris. I ja n’hi ha prou que estic xerrant massa. Feu conjectures si voleu, no penso badar boca.

16 comentaris:

  1. Les sé totes! ;) Jo tampoc badaré boca, que jugo amb avantatge.
    Crec saber d'on t'ha vingut aquesta inspiració...

    ResponElimina
  2. Bueeeeeeeno, nem a treure municioooooo...! (una cosa: el primer link que has posat, no funciona)

    Vejam, vejam... d'entrada diria que ets una mica mentider, perquè parles de "tres conceptes", però o m'he perdut something o n'hi ha quatre, a saber:

    1. jove
    2. imaginació
    3. pacífic
    4. Cops de ploma

    Feta l'apreciació, per desenmascarar-te ja d'entrada, hihi, continuo:

    jo diria que no has tastat les drogues, tot i que ets Joan-sense-por (però tens cervell, ve-tu aquí... no?). Podria ser que tinguessis una espasa de mà i mitja a l'armari (de acero toledano, recuerdo de una visita castellana?) i molt, molt probablement tens algun projecte literari inacabat.

    Hi ha gorra pel guanyador?

    ps: hola Ariana!

    ResponElimina
  3. ARIANA, dona, només faltaria que justament tu no les sabessis ...

    FERRAN, enllaç arranjat, gràcies. No, no. Dic grups de tres conceptes i cada grup està numerat. Sí, hi ha quatre grups, serà això el que t'ha despistat, però dins cadascun hi ha tres conceptes (numerats) on hi ha una mentida i dues veritats.

    ResponElimina
  4. qui és el premio per encertar, tot pot ser veritat o res o alguna cosa, aquí está lagracia, el misteri, tot i que jo diria que l'escopeta. . .no sé, no sé.

    ResponElimina
  5. A veure...
    està clar que sembles més jove del que ets... jo em vaig esglaiar al sentir l'edat! :) Diria que no has fet massa de les tres coses, però segurament alguna trompa si, no? optimista com et veig... vols dir que t'has pres mai antidepressius? i sí, a mi també em preocupa la teva salut mental, Joan-sense-por!
    Això de l'escopeta de repetició què vols que et digui però potser ens vols sorprendre. Evidentment crec que escrius molt més del que publiques i també deixes a mitges els teus projectes literaris, però això últim hauries de deixar de fer-ho, no?

    Ei Ariana! Ara me n'aniré a fer una ullada al teu blog! Potser si tens una lectora l'hauràs d'actualitzar... no? :P

    Utnoa

    ResponElimina
  6. A mi em sembla que no cal pensar-hi massa, em sembla molt clar que si fas un post així, és per culpa de les drogues!!

    ResponElimina
  7. Hola, Joan,
    Ja sóc aquí! m’encanten les endevinalles, i sobretot dir la meva! si no l’encerto, almenys ho hauré intentat, i segur que m’he divertit!
    Bé, crec que en el primer cas la resposta bona és la 2, no has fumat mai, argument: em fa l’efecte que pel cutis que se’t veu a la mitja fotografia no ets fumador, es veuria més castigat!!
    En el segon cas, diria que la resposta correcta és també la 2, és a dir, has estat en tractament antidepressiu, argument: no fa gaire vaig llegir un article on deien que un percentatge elevadíssim de població estava en tractament antidepressiu i doncs tu podries ser perfectament una d’aquestes persones del percentatge elevadíssim (en aquells moments em vaig quedar ben parada però veient les coses que passen pel món cada dia ho entenc més).
    A la tercera qüestió diré que el que tens a l’armari és un arc compost, argument: tothom sap el que és una escopeta de repetició i gairebé tothom té una espasa a l’armari, jo en tinc una de quan em vaig casar, te la regalaven com a record, només una persona que té un arc compost sap què és un arc compost, al meu fill també li agradava l’activitat de tir a l’arc, era una activitat de l’Institut, al barri tenim un club de tir a l’arc amb un camp que està força bé.
    La quarta qüestió, és la que m’ha costat més però crec que és la 2: diria que ets una persona molt imaginativa i que tens tantes coses a dir que justament no vols publicar-les totes per no atabalar i en el suposat cas que comencessis alguna cosa en “plan” literari com que et surt a raig no ho deixaries a mitges, no pas!
    Espero que m’hagi funcionat la bola de vidre i si és així, vull un premi, que això de penjar guardons al meu bloc em comença a agradar!

    ResponElimina
  8. si ho he entés bé del que es tracta és d'endevinar la mentida en cada cas, no?
    bé, doncs jo copio els temes del ferran, que els te molt ordenadets:

    1. jove
    2. imaginació
    3. pacífic
    4. Cops de ploma

    i crec que les mentides son, per ordre de temes:
    1, 2, 3, 1
    és a dir:
    1.no m’he entrompat mai,
    2.he estat en tractament antidepressiu
    3.una escopeta de repetició
    1.sovint és una obligació,

    era així o no?
    és això o no?
    i salutacions a l'ariana!
    no sabia que tenia un blog obert... i l'acabo de visitar! :)

    ResponElimina
  9. Aaaaaahvale! Doncs... jo crec que aquestes són les mentides: "no m’he entrompat mai" (mentida), "em preocupa la meva salut mental" (hmmm... o potser això és veritat i la mentida és "he estat en tractament antidepressiu"?), "tinc una una escopeta de repetició" (sisplau, digue'm que és mentida, mentida!) i "el Cops de Ploma sovint és una obligació".

    De debò que ens deixaràs amb la incògnita??

    ResponElimina
  10. Nois, que m’he equivocat!! em pensava que eren dues mentides i una veritat!! Utnoa, hem tingut les dues la mateixa pensada, ara la Ariana tindrà dues lectores, millor, no?

    ResponElimina
  11. Ai, que anem ben perduts
    Concepte: Aprendre a llegir.
    Text literal: La gràcia no és trobar respostes ja que no penso dir res més [...]. En comptes d’això apreciaré els vostres comentaris amb el mateix estil.


    PUIGCARBÓ, en l'ennunciat no hi ha mentides, només una en cada grup. Tampoc hi ha premi, es tracta de jugar per jugar.

    UTNOA, esglaiada? Coi, que no sóc tan vell. L'Ariana és un os...

    XEXU, no havia pres cap tipus d'estupefaent en les hores prèvies a la redacció d'aquest missatge, paraula.

    ISABEL, a la meva boda no hi va haver espasa, sento desmuntar la teoria.

    KIKA, no l'encertes però bon intent.

    FERRAN, tampoc. Sí, us deixaré amb l'incognita, és clar. Sóc home de paraula.

    ISABEL pel que fa al bloc de l'Ariana crec que la vostra pressió és inútil, però gràcies per intentar-ho.

    ResponElimina
  12. Nota per l'Ariana: tens el meu mail. Bitte, bitte!! ;)

    ResponElimina
  13. Pressionar l'Ariana!!!... per al·lusió dic que jo només la volia engrescar!!!;-)) Pressionar, no és, ni de lluny, el meu estil. ;-P

    ResponElimina
  14. Jo sí que jugo per jugar, a diferència dels altres, jo no et conec de res. Una cursa del Corte Inglés on em vas saludar, una tarda de juliol a les grades dels europeus d'atletisme i para de comptar....

    Tot el que sé de tu, ho sé pel bloc. Per això m'aventuro a dir que la mentida més segura és que hi hagi una mentida respecte a Cops de Ploma. Les tres afirmacions són veritats: la primera perquè tots els blocaires ens sentim obligats a escriure, quan no no hem fet durant uns dies ens crida el bloc demanant més lletra, la segona perquè de vegades pensem que atavalem la gent amb totes les nostres neures, i la tercera perquè com que jo també escric i deixo inacabat, segur que a tu també et passa.

    La segona mentida també es troba en el fet de dir que ets molt pacífic. Tu, nen tens molt perill, però moltíssim.... Després del post que vas fer sobre Berlin, que quasi poses tots els teus comentaristes en peu de guerra.... i ja no recordes els atacs als corredors de primavera/estiu????

    A, per cert, sé llegir, ja he entès que les mentides havien de ser als conceptes, però com ets tan mentider, ens estàs enganyant....

    Sobre les altres dues qüestions no tinc opinió, em sembla que actualment ni beus ni fumes ni et drogues, ni et tractes de depressió ni tems per la salut mental o siguis algú sense por... però abans potser sí que t'han passat qualsevol d'aquestes coses.

    Bé, fins aquí les meves hipòtesis, i paro perquè jo també t'he dit molt de mi, massa..

    ResponElimina
  15. Ostres! Quin post tan atrevit! Si hem de jugar, juguem. Diria que pel que fa a la primera, que no has tastat mai les drogues. Pel que escrius (és per l'únic criteri que et puc valorar) crec que és aquesta. Pel que fa a la segona, desitjo que mai ahgis estat en tractament antidepressiu. Es passa molt malament. Per això crec i desitjo que és aquesta. No crec que tinguis cap arma perillosa al teu armari. Se't veu pacífic. Pel que fa a la darrera, molts blocaires escriuen després de no haver tingut èxit en les aventures literàries fora del "món virtual". I com que no crec que et sembli una obligació escriure, em quedo amb aquesta!

    ResponElimina
  16. FERRAN, les conxorxes seran tractades com es mereixen.

    ISABEl, no dona, n'estic segur. És només que l'Ariana és més d'imatges, les lletres, a casa, són cosa meva.

    BELÉN, per fi! Premi gros per la senyora! ^^
    Caram, pensava que ningú s'atreviria a ser punyent. Te n'adones que dir-me mentider així, obertament, pot semblar un insult? Clar que jo he donat peu, i com valoro especialment la intel·ligència lectora no t'ho tindré en compte per aquesta vegada. ;P
    Sóc una mica entremaliat, sí. M'agrada buscar brega, però és només brega verbal, discurs i prou. El verb és la millor arma, diuen.

    ALBERT, atrevit? En realitat, faig com els de Wikileaks, no dic res que no sabés més o menys tothom, que no sospités la resta ni que sigui gaire greu, però posar en evidència tot això no és més que una altra juguesca.

    ResponElimina